Taradell s'encomana als seus antics protectors d'epidèmies

Dissabte 21/03/2020

Sant Sebastià, amb sant Roc, són els advocats contra la pesta i per aquest motiu des d'aquest dissabte es poden veure els dos Sants a l'Altar Major de l'església de Sant Genís de Taradell. Els ha tret Mossèn Joaquim Fàbregas, perquè d'aquesta manera el poble de Taradell s'encomana als seus antics protectors d'epidèmies. 

A Taradell, la devoció per aquests dos sants ve de lluny.

Segons Antoni Gimeno en el llibre Els goigs de Taradell, la devoció a Sant Sebastià sembla ser que ve del segle XV, quan la població patí els estralls de la pesta. Segons diuen, Sant Sebastià, nat a Narbona i ciutadà de Milà, estava al capdavant de la cohort romana encarregada de l'escorta dels emperadors Dioclecià i Maximià, els quals el van distingir amb la seva amistat. Malgrat tot, en declarar-se cristià, els mateixos emperadors van condemnar-lo a morir segetat. Els encarregats d'executar l'ordre, s'ho prengueren tan a la valenta que el deixaren ple de dards. Malgrat tot no va morir d'aquest turment i al cap de dos dies es presentà als emperadors i els incriminà per la seva conducta envers els cristians. Com a resposta va ser bastonejat fins a morir.

Sant Sebastià i Sant Roc_altar Major

                       

Joan Arimany, en un article sobre Sant Sebastià que es pot trobar al web del Grup de Recerca Local de Taradell afegeix que “d'aquesta manera va esdevenir un dels sants més populars arreu de la cristiandat per ser reclamat en els diversos episodis epidèmics que periòdicament assotaven els pobles i ciutats”.

Per altra banda, Antoni Pladevall, en el llibre Taradell. Passat, present i futur d'un terme i vila d'Osona comenta que “l'especial consideració taradellenca pel sant és prou antiga i manifestada ja al segle XV quan la població va ser víctima de brots de pesta. Aquesta devoció va comportar la dedicació d'un altar a l'antiga església que, a finals del segle XVI es va convertir en capella de la qual en tenia cura la confraria o gremi dels paraires i teixidors. Aquest col·lectiu procurava el major benestar dels seus associats en cas de malaltia i de mantenir el culte al seu patró al qual dedicaven una digne festa anual”. Sant Sebastià és copatró de Taradell i el 20 de gener es celebra la seva festivitat fent-la coincidir amb la festa major d'hivern. Per altra banda, al llarg del municipi es troben diversos Sants Sebastià a les façanes de les cases. N'hi ha tres al carrer Sant Sebastià i un a la façana de la Font Gran a banda, dels esmentats a l'església.

Carrer de Sant Sebastià, 17

Carrer de Sant Sebastià, 82

Carrer de Sant Sebastià, 86

Per altra banda, a la plaça de les Eres, s'hi pot trobar la Creu del Pedró, un monòlit erigit el 1860 i restaurat el 1971 que és, tal i com posa la seva inscripció un “(...) record de la darrera mort del còlera del 1854 ocorreguda en la casa situada en aquest lloc, i de la renovació del vot del poble a Sant Sebastià (...)

Al carrer Sant Sebastià també hi ha una majòlica amb un Sant Roc.  

Sant Roc_carrer Sant Sebastià

Segons el Calendari de l'ermità, Sant Roc nasqué a la població de Montpeller l'any 1295. A la mort dels seus pares, i després d'un procés de conversió, optà per radicalitzar la vida cristiana. Posà a la venda tots els seus béns i ho repartí als pobres, i demanà d'ingressar al terç orde franciscà. Començà llavors una vida itinerant, a tall de pelegrí, amb destinació a Roma en una circumstància històrica particularment difícil quan Europa es veia assolada pels estralls de les pestes. Durant el pelegrinatge, a força poblacions d'Itàlia, Sant Roc es prestà a atendre els malalts contagiats de la pesta. Mentre retornava de Roma a la seva terra provençal també emmalaltí de la pesta i s'amagà en una cova per tal de no contagiar a ningú, on fou guarit miraculosament per un àngel i nodrit gràcies a un gos que li portava quotidianament el pa. Després de moltes penalitats, en arribar a la seva pàtria Roc no fou reconegut i en sospitar que no fos un espia se'l dugué a la presó de Montpeller on hi acabà els seus dies l'any 1327.

La festa de Sant Roc se celebra el dia 16 d'agost i, a més de ser tingut com el principal advocat contra la pesta i les malalties contagioses, és també el patró dels pelegrins i dels enterramorts. Aquest sant provençal és un dels més populars arreu de Catalunya, ja que la seva festa és celebrada a moltes localitats de casa nostra amb gran diversitat d'actes i divertiments populars

Tot i que la devoció taradellenca per Sant Roc no ha estat tant gran com la de Sant Sebastià, són dos Sants que per tradició, sempre van de costat, com demostren aquets versos extrets del llibre de Gimeno:

Sant Roc i sant Sebastià

guarden de pesta i de pecar,

Sant Sebastià i sant Roc

guarden de pesta i de foc.