Violència masclista. Per què, la prevenció amb els nois i els homes?

Hem de decidir en quin àmbit de la violència masclista posem l'accent. Podríem destinar aquest text a oferir dades. Segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, el 2024 hi va haver a Espanya 49.936 sentències condemnatòries per violència de gènere. Des del 2003, any en què es van unificar els criteris pel recompte d'assassinats per violència de gènere, 1.330 dones han estat assassinades.

Podríem enumerar i descriure els diferents tipus de violència exercida contra les dones o, fins i tot, citar sentències judicials recents en què es transcriuen actes que han estat motiu de condemna, que no ens deixarien indiferents. 

Podríem donar algun d'aquests enfocaments al text d'enguany, però creiem que en aquests moments totes i tots tenim una idea de l'abast d'aquesta xacra i, al mateix temps, som capaços i capaces d'imaginar escenes violentes. Amb actitud propositiva decidim parlar, en aquesta ocasió, de la prevenció. Què podem fer, per prevenir la violència masclista?

Durant molt de temps, el treball de prevenció i recuperació de la violència masclista s'ha centrat en les dones, víctimes o supervivents, segons l'enfocament. S'ha intentat dotar-les de recursos per a reconèixer i evitar les pràctiques abusives, demanar ajuda si cal, sortir de les dinàmiques de violència masclista i recuperar-se dels seus efectes. Això ha suposat carregar la responsabilitat del canvi sobre les víctimes, mentre es transmetia un missatge d'impunitat envers els agressors. A la vegada, els efectes del masclisme sobre els mateixos homes han quedat invisibilitzats. 

Considerem que el camí cap a l'erradicació de les violències masclistes es mantindrà inabastable si no es dediquen ingents esforços a la prevenció amb grups de nois i homes. Per què, la prevenció amb els nois i els homes?

Són homes els que exerceixen violència masclista

Quan es parla de violència masclista cal tenir en compte qui n'és el subjecte. Són homes els que l'exerceixen sobre les dones i és necessari treballar amb ells perquè puguin assumir-ne la responsabilitat: de la que exerceixen, de la que són còmplices i de la que són observadors silenciosos. I assumir també la responsabilitat del dany que causen les seves accions i omissions. 

El model d'home que promou el patriarcat és violent amb els mateixos homes.

El mandat de masculinitat hegemònica imposa als homes l'enduriment, la desconnexió de les emocions, l'ocultació de la seva vulnerabilitat, la renúncia a la intimitat en les relacions (especialment amb els altres homes), la falta de cura, l'assumpció de riscos, i, molt especialment, la demostració constant de la seva potència de dominació davant dels altres homes. 

Els homes necessiten espais propis per compartir la vivència de ser-ho i plantejar-se nous models de masculinitat. 

Calen espais d'intimitat entre homes on compartir la seva experiència, fer-la valer i prendre consciència del pes que suposa el mandat de masculinitat hegemònica. Aquí els homes poden fer passos per reconèixer la seva posició de poder i privilegi sobre les dones i responsabilitzar-se'n, a la vegada que busquen generar un canvi.

La possibilitat de canvi és real.

En el present, el qüestionament del rol tradicional dels homes està generant un malestar que afecta el nucli de la identitat masculina. En aquest context és necessari treballar amb la premissa que els homes poden transformar el seu rol i ser agents de canvi social. Cal transmetre als joves que les accions quotidianes importen, perquè amb elles tenen el poder de contribuir a un món lliure de violència. 

Per aquests motius, considerem que tots els agents socials, institucionals i informals, ens hem de comprometre amb l'educació sobre què és el sistema patriarcal i les relacions de poder, privilegi i violència que l'articulen, cal poder debatre sobre el model de socialització vigent (què és ser home i com un es fa home?), és necessària l'exigència de relacions afectives i sexuals responsables, l'enderrocament del mite de l'amor romàntic i els mandats de la sexualitat masculina i promoure una masculinitat reflexiva i elegida, que muti del poder i els privilegis a la responsabilitat, equitat i llibertat. 

Ens apropem a la fi del 2025, el recompte de casos de violència masclista és, un any més, esfereïdor. Denunciem, condemnen i pretenem visibilitzar cada acció violenta i estem determinades a treballar per a l'erradicació de totes les formes de violència.

Per aquest motiu convidem a tothom als actes del 25-N per fer un record a les víctimes i denunciar la VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Al mes d'octubre han estat assassinades:

1 d'octubre. Miriam F. G., 50 anys. Brenes (Sevilla).

2 d'octubre. Nom i cognoms desconeguts, 70 anys. Sant Joan Despí (Barcelona) 

                    Nom i cognoms desconeguts, 35 anys. La Mojonera (Almeria).

3 d'octubre. Eva, cognoms desconeguts, 83 anys. Marbella (Màlaga, Andalucía).

5 d'octubre. Cristina, cognoms desconeguts, 37 anys. Alacant. 

14 d'octubre. Verónica González Gazapo, 46 anys – La Codosera (Badajoz). 

15 d'octubre. Nom i cognoms desconeguts, 93 anys – Tornadizos de Ávila.

17 d'octubre. Yolanda A. U., 53 anys – Zarautz (Gipuzkoa).

20 d'octubre. Marta, cognoms desconeguts, 21 anys – Villaverde (Madrid).

26 d'octubre. Ainhoa, cognoms desconeguts, 19 anys. Librilla (Múrcia) 

Les recordem, les visibilitzem!