Terratrèmol de l'Afganistan: dones abandonades sota la runa
Article de Som Dones

L'administració dels talibans –una paraula que paradoxalment vol dir “estudiants” en paixtu, l'idioma que parlen els membres de l'ètnia a la qual pertanyen els talibans– de seguida va buidar les aules de nenes i dones. Els van prohibir l'escola secundària i la universitat, però també la majoria d'oficis i d'espais públics. L'agost del 2024, un nou decret va prohibir que se sentís la veu de les dones en l'espai públic i que es veiés el seu rostre fora de casa, on han d'anar tapades amb un vel integral. Tampoc se'ls permet mirar als ulls dels homes amb qui no tinguin parentesc ni sortir de casa sense un acompanyant masculí de la família.
L'aïllament contra dones i nenes està causant un repunt en el matrimoni infantil i en l'explotació laboral dels infants. Les dones que han estat detingudes per haver-se oposat a les directrius dels talibans denuncien tortures i abusos sexuals. Experts coincideixen que la situació de les dones a l'Afganistan no té precedents al món des de la Declaració Universal dels Drets Humans, ara fa tres quarts de segle.

La restricció de drets fonamentals no ha portat millores econòmiques. L'arribada dels talibans va deixar pas a la contracció de l'economia afganesa en un terç i a la destrucció de 700.000 llocs de treball. Des d'aleshores, el país no ha aixecat el cap.
L'Oficina de l'ONU per als Assumptes Humanitaris ha afirmat que 23 dels 46 milions d'afganesos que resideixen al país requereixen aquest 2025 ajuda per sobreviure. El 78% d'aquestes persones són infants o dones, un element que retrata l'impacte de la marginalització contra les dones. Hi ha altres dades que preocupen el sector humanitari: la inseguretat alimentària afecta de manera pronunciada 15 milions de persones, i els territoris on la població pateix aquesta vulnerabilitat s'han triplicat en un any.
El terratrèmol a l'Afganistan, del 31 d'agost, que ha fet més de 2.200 morts i més de 4.000 ferits, només ha fet que empitjorar la situació general i la deshumanització que pateixen les dones. Si ha estat especialment letal per les dones és perquè, fins i tot en una catàstrofe com la viscuda, cap home pot tocar una dona si no pertany al seu nucli més íntim, bàsicament pares, germans, fills o marits. S'han vist dones atrapades a la runa que no són prioritzades a l'hora de ser rescatades i homes arrossegant dones mortes per la roba evitant el contacte. Al mateix temps, altres dones han estat abandonades a la seva sort als punts de rescat, perquè hi ha molt poques professionals femenines. Un cop als hospitals: gairebé cap metgessa, infermera o llevadora. Això provoca que les dones passin hores arraconades. O pitjor: que molts caps de família, intuint que als centres sanitaris no hi haurà dones, prefereixin deixar-les ferides a casa encara que morin.
L'escassetat de professionals femenines en aquest sector és impossible de revertir. Moltes de les que exercien ho han deixat per por de represàlies dins o fora de casa. I això s'agreuja pel fet que no hi ha noves generacions treballant perquè el règim els ha prohibit els estudis universitaris i de secundària.
Al mes d'agost han estat assassinades:
04 de setembre. Nom i cognoms desconeguts, de 37 anys. Lloret de Mar.
06 de setembre. Esther Gago, de 61 anys. Vilagarcía de Arousa (Pontevedra)
07 de setembre. Mercedes Raposo García, de 47 anys. Sevilla.
09 de setembre. Ofelia Josefina Pereyra López, de 78 anys, Las Palmas de Gran Canaria.
16 de setembre. Ginesa, cognoms desconeguts, de 64 anys. El Algar (Cartagena)
25 de setembre. María Antonia Sánchez, de 29 anys. Badajoz.
28 de setembre. Jacqueline, cognoms desconeguts, de 28 anys. Sevilla.
Les recordem, les visibilitzem!