Què és l'edatisme i com es relaciona amb la discriminació de gènere
Article de Som Dones

Els estereotips que existeixen sobre les persones grans identifiquen la vellesa amb la malaltia, la lletjor, la dependència, l'aïllament, la disminució de capacitats… Tot i que en els últims anys trobem cada cop més productes culturals que reflecteixen la vellesa d'una manera diversa i amb més optimisme, els mitjans generalistes i massius segueixen oferint una visió distorsionada i negativa del que implica ser gran. Els estereotips associats a la vellesa tenen un impacte molt fort en les persones grans i provoquen actituds discriminatòries, prejudicis, paternalisme i infravaloració de les seves necessitats, opinions, desitjos o inquietuds. A més, aquestes idees i creences provoquen que l'envelliment es percebi com una cosa aliena a la nostra identitat, com una cosa de la qual s'ha d'escapar o rebutjar, una cosa contra la qual s'ha de lluitar.

En el cas de les dones grans, la vellesa es percep amb unes connotacions encara més negatives, marcades per allò que implica ser vella en una societat masclista. En el nostre ideari col·lectiu, el valor social de les dones ha estat lligat a la seva bellesa, joventut i capacitat per ser mares i esposes. Això fa que les dones grans estiguin infrarrepresentades al cinema, la publicitat i en els productes culturals en general i, quan apareixen, ho fan des del seu rol d'àvies i/o cuidadores, assumint un paper secundari o accessori i carregat d'estereotips: tenen pocs estudis, són dèbils i maldestres per la tecnologia, se'ls ignoren les necessitats, pensaments o projectes vitals i se'ls anul·la la sexualitat. A més, també trobem la versió negativa de la dona gran encarnada en la imatge de bruixes, lletges o malhumorades.
Aquesta dicotomia que, per una banda, presenta l'àvia entranyable (cuidadora i asexual) i, per altra, la vella bruixa (lletja, malhumorada, dolenta) recorda els estereotips de les dones joves més freqüents als mitjans de comunicació: bona esposa i mare (cuidadora, obedient, complaent) i la dona fatal (dolenta, misteriosa, atractiva sexualment). Així, mentre que per als homes adults i adults grans que apareixen als mitjans de comunicació poden seguir tenint posicions de poder i prestigi i tenir parelles més joves i una vida sexual activa, les dones grans es veuen limitades a vides que segueixen estant en relació amb els altres i/o carregades de connotacions negatives. A més, les canes, les arrugues i l'experiència són trets que poden ser percebuts com atractius per als homes, però no passa el mateix amb les dones. Tot això incideix en la forma en què es tracta les dones grans, però també en la visió que tenen les dones grans sobre elles mateixes i la seva identitat.
Els estereotips i els rols de gènere i d'edat es relacionen i poden evolucionar i transformar-se amb el pas del temps o amb el context en què es viu. De fet, cada cop hi ha més veus que mostren la vellesa com una etapa d'alliberació per a les dones, on és possible iniciar nous projectes. La gerontologia feminista analitza com les desigualtats de gènere afecten la vida de les dones grans i promou noves perspectives sobre l'envelliment. Anna Freixas Farré destaca la importància d'entendre els significats socials de la vellesa i de les dones grans, així com les normatives culturals que limiten la seva vida. A través d'aquest coneixement, es poden millorar les respostes a les seves necessitats i combatre els estereotips.
Al mes de gener han estat assassinades:
03 de gener. Alicia de 84 anys. Barakaldo (Euskadi) Assassinada pel seu fill. 9 de gener. Nom i cognoms desconeguts. San Roque (Cadis)
16 de gener. Rita Rodríguez Gómez de 78 anys. (Pontevedra) Assassinada pel seu fill. 22 de gener. Nom i cognoms desconeguts de 94 anys. Sant Joan les Fonts (Girona) 23 de gener. Alicia de 79 anys. Murcia.
27 de gener. M. Dolores Otero González de 79 anys. Las Cabezas de San Juan (Sevilla) 31 de gener. Karilenia de 40 anys. Langreo (Astúries)
Les recordem, les visibilitzem!