Article de Som Dones
Encarem aquest mes de novembre amb la mirada posada al dia 25, el Dia Internacional per l'Erradicació de les Violències Masclistes. Com cada any, haurem de lamentar massa dones assassinades. Aquest any, a més, hem viscut un augment de feminicidis en comparació amb els últims quatre anys, amb més de noranta víctimes. Tot i això, els assassinats són la punta de l'iceberg d'un sistema de violències que comença per aquelles que són aparentment subtils, que totes, d'alguna manera o altra, vivim i experimentem massa sovint en la nostra vida quotidiana. Al llarg d'aquest any, quantes vegades has hagut de tornar a aguantar comentaris cosificadors passejant pel carrer? Quants cops t'han tornat a dir que “per ser dona ho fas prou bé”? Quants cops t'has tornat a sentir obligada a tenir sexe quan no et venia de gust? Quantes vegades has tornat a tenir una conversa amb un home que deia que les feministes som unes exagerades? Quantes vegades t'has sentit menyspreada quan has expressat una opinió envoltada d'homes? Quants cops has sentit comentaris al teu voltant que es burlaven, criticaven o menyspreaven una dona pel sol fet de ser dona? Quants cops t'has hagut d'aguantar un comentari perquè sabies que aquell home et deixaria en ridícul? Quantes tasques de la llar has hagut d'assumir tu després d'un dia llarg? Quantes vegades t'has sentit culpable per no cuidar prou als altres, per no tenir la casa prou neta o per no haver estat prou amable amb aquell company de feina que et treu de polleguera? Quants cops has pensat que el teu cos no era digne de ser desitjat? Quantes vegades t'has sentit culpable per menjar-te un croissant de xocolata? Quants cops has passat per un carrer fosc i has caminat de pressa desitjant arribar a casa de seguida? És que tot això també és violència. I és la violència que patim totes cada dia, en tots els àmbits de la nostra vida. És per això que seguim reivindicant que cada dia és vint-i-cinc de novembre.
Continuarem insistint que la violència masclista és un fet estructural, que se sustenta amb el patriarcat, que arriba a tots els àmbits de les nostres vides, i que fins que no aconseguim enderrocar aquest sistema, no deixarem de parlar de violència masclista.
Estem fartes de reivindicar, de cuidar, de patir, de pensar i de suportar la càrrega que suposa ser dona en un sistema patriarcal. És una lluita constant contra un sistema que no ho posa gens fàcil. Tot i això, ens hi va la vida, per tant, nosaltres, les dones i les identitats no normatives, continuarem persistint i lluitant cada dia, a cada àmbit de la nostra vida i amb totes les nostres forces, per a aconseguir enderrocar el patriarcat i tenir una vida digna, la vida que ens mereixem. Sabem que ens tenim a nosaltres, a les nostres amigues, les germanes, les mares, les àvies, les companyes de feina, les del gimnàs, les veïnes, les companyes de militància i totes les que dia rere dia afrontem situacions de masclisme.
Seguirem lluitant, avui, demà, el vint-i-cinc de novembre i cada dia de les nostres vides fins a enderrocar el patriarcat. Ho fem per nosaltres, per les que hi som, i també per totes aquelles que ja no hi són. El dia vint-i-cinc us recordem i carreguem forces per a cridar ben fort que ja n'hi ha prou, que hi volem ser i que fins que no ens deixin de maltractar, humiliar i matar, no pararem.
Visca la lluita feminista!
El mes d'octubre han estat assassinades a Espanya:
07/10/2023. Belén Sánchez Moreno de 45 anys. Pelahustán (Toledo)
10/10/2023. Paqui de 52 anys. Benalmádena.
19/10/2023 Nom i cognoms desconeguts de Torallola (Lleida)
22/10/2023. Semiana Gómez de 83 anys. Holguera (Cáceres)
24/10/2023 Nom i cognoms desconeguts de 30 anys. Màlaga.
Les recordem, les visibilitzem.
Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.
