Les dones com a objectius del genocidi a Gaza

Al novembre de 2024, l'ONU ja alertava que el 70% de les víctimes eren dones i nens. Des d'aquell moment, les xifres han augmentat dramàticament. És evident que les dones no només són víctimes col·laterals d'una ofensiva suposadament dirigida contra Hamas: són víctimes directes, atacades per la seva condició de dones i pel seu paper fonamental en la reproducció i sosteniment de la societat palestina. 

A finals de maig de 2025, ONU Dones alertava que s'estimava que 28.000 dones i nenes havien estat assassinades des del 7 d'octubre de 2023. A més, segons dades de Nacions Unides, diversos bombardejos recents han tingut com a resultat exclusiu la mort de dones i infants. Entre març i abril de 2025, almenys 36 atacs documentats van causar únicament víctimes femenines i menors. 

Segons Euro-Med Human Rights Monitor, a mitjans de maig de 2025, l'exèrcit israelià havia assassinat una mitjana de 21.3 dones per dia, mitjançant bombardejos directes. Aquesta dada implica gairebé una dona per hora, sense comptar les que han mort a causa de la fam, la falta d'atenció mèdica o les condicions de vida inhumanes imposades pel bloqueig israelià. 

L'Informe de la Comissió Internacional Independent d'Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat, inclòs Jerusalem Oriental i Israel (Març 2025), afirma que les dones i les nenes palestines són objecte d'atacs i assassinats deliberats per part de membres de les Forces de Seguretat israelianes. 

Aquest patró no és nou. Les dones palestines, per la seva condició de sustentadores de la vida, de la comunitat i de la resistència, han estat històricament objectiu de múltiples formes de violència. El 1956, Ariel Sharon, qui anys més tard seria primer ministre d'Israel (2001-2006), deia en una entrevista amb el general Ouze Merham: “Les dones i els nens palestins són més perillosos que els homes, perquè l'existència dels nens significa que les generacions continuaran, mentre que els homes causen danys limitats”. 

Des de la Nakba del 1948, les dones han estat objecte de violències específiques. Tal com exposa Madlin al-Halabi en un article publicat el 2024 per l'Institut d'Estudis Palestins, durant la massacre de Dayr Yasin (1948) i la de Kafr Qasim, es van registrar actes de brutalitat extrema com la mutilació de ventres de dones embarassades. Tot i que no existeix una documentació àmplia d'altres fets similars, la violència contra les dones ha estat persistent i s'ha manifestat de múltiples maneres al llarg dels diferents atacs militars sobre Gaza. 

El 2009, durant l'operació Plom Fos, soldats israelians van ser fotografiats portant samarretes amb el dibuix d'una dona embarassada dins del punt de mira d'una arma i l'eslògan: “Un dispar, dos morts”. Aquest tipus de violència, simbòlica i real, s'ha repetit fins al genocidi actual, en què la violència reproductiva és més evident que mai. 

Com afirma Hala Shoman en el seu text La guerra d'Israel contra la reproducció a Gaza, estar embarassada a Gaza mai no ha estat fàcil. Shoman cita l'estudi de 2018 Maternal mortality in the Gaza Strip: a look at causes and solutions, de Bottcher, Abu-El-Noor, Naim i Aljeesh, que evidencia com el bloqueig il·legal imposta per Israel des de 2006 ha tingut un impacte directe en la mortalitat materna. 

La violència reproductiva

La violència reproductiva que pateixen les dones a Gaza es manifesta en múltiples formes: la gestió de la menstruació sense condicions higièniques, l'embaràs en context d'emergència, els parts sense assistència mèdica, el postpart en entorns insalubres, els atacs sistemàtics contra hospitals, la destrucció de centres de salut sexual i reproductiva i els bombardejos a clíniques de fertilitat i hospitals. Tots aquests elements constitueixen un atac directe a la capacitat de les dones palestines de decidir, cuidar i sostenir la vida. 

Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la violència reproductiva inclou qualsevol forma d'abús, coerció, discriminació, explotació o violència que comprometi l'autonomia reproductiva d'una persona. Tenint en compte aquesta definició, les dones a Gaza han perdut tota autonomia reproductiva: no poden escollir si tenir fills, quan tenir-los, ni com cuidar-los. Aquesta situació ha estat reiteradament denunciada per organitzacions internacionals com una forma específica i deliberada de violència de gènere en el context del conflicte. 

El març de 2025, la Comissió Internacional Independent va declarar que dones i nenes havien estat atacades i assassinades de forma deliberada per les Forces de Seguretat d'Israel. Així mateix, la Comissió va assenyalar que els atacs sistemàtics contra centres de salut sexual i reproductiva havien afectat més de 540.000 dones i nenes en edat reproductiva, privant-les d'un accés mínim a cures mèdiques essencials. 

A aquesta situació cal afegir-hi la manca crònica d'aigua, higiene i productes per gestionar la menstruació amb dignitat i seguretat, així com els desplaçaments forçats que han desplaçat les dones una vegada i una altra, sovint sense accés a banys, privacitat o atenció sanitària. Tot plegat configura una realitat que vulnera profundament els drets humans i reprodueix un patiment sistemàtic sobre els cossos de les dones. 

Un cas especialment il·lustratiu d'aquesta violència és l'atac contra l'Al-Basma IVF Center, la clínica de fertilitat més gran de Gaza. Durant els primers mesos del genocidi, el centre ja es va veure afectat per la manca de nitrogen necessari per conservar el material reproductiu. Al desembre de 2023, un atac israelià va colpejar directament el laboratori d'embriologia, destruint completament tots els embrions i el material biològic que s'hi conservava. Aquest acte va suposar no només la destrucció física del centre, sinó també l'anul·lació violenta de l'esperança de moltes parelles de formar una família. 

A aquest cas cal sumar-hi els múltiples atacs contra hospitals de maternitat, com els atacs continuats a l'hospital al-Awda, al nord de Gaza, registrats el novembre de 2023, gener de 2024 i novament al maig de 2024. Aquests hospitals, ja desbordats per la manca de subministraments, han estat colpejats de manera reiterada, dificultant greument l'atenció a dones embarassades i nounats. 

Davant aquesta realitat, la Comissió Internacional Independent ha conclòs que els atacs contra la salut reproductiva formen part d'una estratègia genocida. No es tracta de danys col·laterals: és una política planificada que busca interrompre la continuïtat de la vida palestina, atacant de forma directa la capacitat de reproducció i cura. 

La menstruació durant el genocidi 

Enmig del genocidi i el bloqueig continuat a Gaza, l'accés a productes d'higiene menstrual ha esdevingut una problemàtica que posa en risc la salut física i mental de les dones i les nenes de Gaza. La falta de compreses i altres productes bàsics, juntament amb l'escassetat d'aigua potable i les condicions d'higiene extremadament precàries, han obligat a moltes dones a recórrer a mètodes insegurs com roba vella o tovalloles reutilitzades durant diversos dies, fet que incrementa dràsticament el risc d'infeccions. 

Segons dades de l'UNFPA, recollides a principis de juny de 2025, a Gaza hi ha aproximadament 700.000 dones i nenes en edat de menstruar, fet que implica la necessitat de més de 10 milions de compreses al mes per cobrir les necessitats bàsiques d'higiene menstrual. No obstant això, es calcula que només es disposa d'una quarta part d'aquesta quantitat, una mancança crítica que empitjora dia rere dia amb l'agreujament del setge i la destrucció d'infraestructures. 

La manca d'aigua potable, a més, impedeix que les dones puguin mantenir una higiene adequada durant el seu cicle menstrual, fet que ha provocat un augment de les infeccions de l'aparell reproductor i urinari. L'UNFPA adverteix que s'espera que milers de dones patiran aquestes condicions sense accés a cap tipus de tractament mèdic, degut al col·lapse total del sistema sanitari i la destrucció dels centres d'atenció primària. 

La Comissió Internacional Independent ha subratllat que la menstruació s'ha convertit en una nova font d'estrès, dolor i vulnerabilitat per a les dones desplaçades i per aquelles que sobreviuen en zones de conflicte actiu. L'estrès posttraumàtic, la por constant, la malnutrició i la manca de recursos bàsics han provocat alteracions greus en els cicles menstruals de moltes dones. 

Com informava també Al Jazeera als inicis del genocidi, algunes dones han optat per prendre pastilles per endarrerir el període i així evitar patir les dificultats derivades de no poder gestionar-lo amb seguretat. Aquesta pràctica, tot i que pot alleujar temporalment la situació, pot tenir efectes secundaris importants si es fa sense supervisió mèdica i en condicions extremes. 

L'embaràs i el part 

Les dones embarassades a Gaza s'han vist greument afectades per les múltiples formes de violència reproductiva exercides per les forces d'ocupació israelianes. Aquesta violència exercida de manera sistemàtica, ha minat completament les condicions per un embaràs, un part i un postpart segurs. 

Al Mezan Center for Human Rights denunciava el gener de 2025 que les dones embarassades i lactants pateixen condicions critiques que posen en risc les seves vides, a causa de la manca total d'atenció prenatal, assistència al part i cures obstètriques. L'organització subratllava que els serveis de maternitat destinats a cobrir les necessitats d'unes 50.000 dones embarassades han quedat pràcticament inoperatius per la manca de generadors, equips mèdics i personal sanitari. Això ha obligat a moltes dones a donar a llum en condicions antihigièniques i inhumanes. 

La manca d'infraestructura mèdica ha provocat que nombroses dones hagin hagut de parir en tendes improvisades o espais no mèdics, sense condicions mínimes d'higiene. Algunes han relatat haver passat per experiències extremadament traumàtiques, com haver-se sotmès a cesàries sense anestèsia, davant la inexistència d'aquestes. La Comissió Internacional Independent, ha alertat de la saturació del sistema sanitari i la incapacitat dels professionals de la salut per respondre de manera adequada a la prevenció del dolor i infeccions degut a la falta de mitjans. 

Aquesta situació s'agreuja encara més pels bombardejos continus contra hospitals. Amb les instal·lacions col·lapsades i la població civil ferida multiplicant-se cada dia, moltes dones han estat donades d'alta poques hores després del part, sense cap tipus de seguiment, per alliberar espai per a altres pacients. 

El desplaçament forçat, que afecta més del 90% de la població, dificulta encara més la possibilitat que les dones puguin accedir a centres de salut o rebre orientació sobre on acudir. Tal com denuncia Human Rights Watch, les ordres d'evacuació israelianes, constants i sovint contradictòries, han fet pràcticament impossible establir xarxes d'assistència o seguiment per a embarassades i nadons. Això ha afectat també la possibilitat dels equips mèdics de localitzar i atendre les pacients. 

Un altre problema greu, denunciat també per Human Rights Watch, és la malnutrició neonatal. L'alletament matern s'ha vist obstaculitzat per diversos factors: l'estrès posttraumàtic, el trauma derivat de parir en condicions infrahumanes, la manca d'aigua i alimentació adequada, i la falta de privacitat derivada del desplaçament forçat. Tot plegat compromet greument la salut i el desenvolupament dels nadons, que en molts casos neixen amb baix pes, sense accés a alimentació segura ni a cures pediàtriques bàsiques.

Violència reproductiva com a crim internacional

Els actes relatats que pateixen les dones palestines a Gaza no només constitueixen greus violacions de drets humans, sinó que també, d'acord amb el dret internacional, poden constituir crims internacionals. La violència reproductiva descrita es pot emmarcar dins les tipologies de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. 

El dret internacional humanitari reconeix una especial protecció a les dones embarassades i mares, especialment les lactants. Aquesta protecció inclou l'accés a aliments, roba, assistència mèdica, evacuació i transport segur, tal i com recullen els Convenis de ginebra i el Protocol addicional I. Els fets exposats demostren que aquesta protecció ha estat greument vulnerada. A més, el dret internacional humanitari prohibeix expressament els atacs contra hospitals civils; no obstant això, les Forces de Defensa d'Israel han bombardejat reiteradament aquetes infraestructures. Aquestes accions poden constituir crims de guerra, segons el que estableix l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. 

La violència reproductiva a Gaza pot constituir també crims contra la humanitat, tal i com es defineixen a l'article 7 de l'Estatut de Roma, sempre que aquests es cometin com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil. 

En aquest context, els atacs sistemàtics a infraestructures mèdiques, l'impediment d'accés a serveis essencials per a la salut sexual i reproductiva, la desnutrició forçada, l'atac contra embarassades i nadons responen a un patró sistemàtic i organitzat, no a accions aïllades. 

A més, tal i com ha denunciat la Comissió Internacional Independent, la violència reproductiva que ha exercit i continua exercint Israel pot constituir també un crim de genocidi. Aquesta Comissió ha identificat dos tipus d'actes genocides relacionats amb la violència reproductiva: 

La imposició de mesures destinades a prevenir els naixements dins del grup, i 

La imposició deliberada de condicions de vida calculades per provocar la destrucció física, total o parcial, del grup. 

L'atac directe contra la clínica de fertilitat Al-Basma a Gaza constitueix un exemple clar de la voluntat de prevenir naixements. Igualment, les condicions inhumanes en què les dones es veuen obligades a donar a llum – sense assistència mèdica adequada, sense aliments ni higiene – són indicatives d'un atac estructural als seus drets reproductius i a la seva supervivència física i emocional. 

Aquestes vulneracions no responen a episodis puntuals, sinó que formen part d'una política sistemàtica de violència dirigida contra les dones com a part de la població palestina. A més, la violència reproductiva no s'esgota en els actes físics: té també un impacte psicològic profund, generant traumes que poden afectar no només les víctimes directes sinó també les generacions futures, perpetuant el patiment i la destrucció social.

Al mes de maig han estat assassinades:

11 de maig. Nom i cognoms desconeguts de 32 anys. Madrid

27 de maig. Maria Varela Pinedo de 38 anys. Aldeanueva del Camino (Caceres)

29 de maig. Marisol Costa Pereira, 49 anys. Campo Lameiro (Pontevedra)

30 de maig. Jasmine Eva G., de 13 anys. Bilbao

Al mes de juny han estat assassinades:

02 de juny. Dennis F., de 22 anys. Assassinat pel seu padrastre al defensar a la seva mare. Sentmenat (Barcelona)

05 de juny. Nom i cognoms desconeguts, de 66 anys. San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) 

07 de juny. Pilar Amaya, de 50 anys. Marbella (Màlaga)

11 de juny. Nom i cognoms desconeguts de 42 anys. Villena (Alacant)  

15 de juny. Maritza, cognoms desconeguts de 49 anys. A Corunya

15 de juny. Nom i cognoms desconeguts de 28 anys. Arona (Santa Cruz de Tenerife)  

19 de juny. Zunilda Hoyos, de 43 anys. Fuengirola (Màlaga)

23 de juny. Nom i cognoms desconeguts d'edad no coneguda. València

24 de juny. Marisa, cognoms desconeguts de 61 anys. Getafe (Madrid)

24 de juny. Susana S. G., de 49 anys. Gijón (Astúries)

25 de juny. Alejandra, cognoms desconeguts de 42 anys. Algemesí (València)

25 de juny. Samuel, cognoms desconeguts de 2 anys. Fill de l'Alejandra, assassinat pel seu pare. Algemesí (València) 

25 de juny. María del Carmen, cognoms desconeguts de 57 anys. Las Palmas de Gran Canaria. 

25 de juny. Ramy Virginia T., de 41 anys. Guadalajara. 

27 de juny. Josefina, cognoms desconeguts de 62 anys. Almeria.  

Les recordem, les visibilitzem!