Raül Cegarra dedica aquestes línies a Magí Bosch, que ha mort aquesta setmana.
I, de sobte, arriba la notícia mai desitjada de la mort d'una persona que estimes. Una persona que ens va ajudar a engegar “El xocolater de Taradell”, que va fer tot i més perquè poguéssim iniciar el nostre somni.
Magí, ho vas fer fàcil, ens vas donar l'empenta necessària i saps que t'estem agraïts. Sempre que ens trobàvem recordàvem aquells inicis, aquelles estones compartides a l'obrador...
Ens vam trobar fa tot just tres setmanes, comprant medicaments a la farmàcia; tu per a la teva lluita, jo per a la lluita de la Sandra i vam parlar una estona sobre la vida i sobre la nostra fragilitat.
I avui em diuen que ja no hi ets...
Intentaré retenir en la meva memòria les teves paraules, els teus gestos, la teva mirada. Em quedarà aquesta última conversa que acompanyarà tots els bons records que tinc de tu.
Gràcies, Magí, per existir !
Sempre et recordarem, AMIC!
