Un viatge als orígens de l’escoltisme a Taradell
El Grup de Recerca Local de Taradell va estrenar aquest dimecres en el marc de la festa major un documental sobre la primera part de l'Agrupament Rocaguinarda.
Quantes hores passades. Història de l'Agrupament Rocaguinarda. Primera part (1961 -1968) recupera els primers anys de l'escoltisme a Taradell a través dels records de bona part dels joves que en van formar part. El documental, estrenat aquest dimecres, se centra en el període comprès entre 1961 i 1968, una etapa en què l'Agrupament Rocaguinarda va començar a prendre forma i a convertir-se en un espai de trobada, aprenentatge i participació per a diverses generacions de taradellencs.
La història es remunta al 14 de maig de 1961, data en què el taradellenc Francesc Homs i Soler va fer la seva primera promesa escolta. Uns mesos abans, un grup de joves d'entre 15 i 17 anys ja havia començat a reunir-se amb la voluntat d'impulsar l'escoltisme al municipi. D'aquelles primeres trobades en naixeria l'Agrupament Rocaguinarda.
Els escoltes es van organitzar inicialment en dues patrulles, Àguiles i Cérvols, i posteriorment s'hi incorporarien els Llobatons, pensats per als més petits. El primer cau es va instal·lar a la part més alta de la Rectoria, en un espai conegut com El Colomar, mentre que més endavant també es va habilitar un local a la Codina.
Allà es va viure una de les iniciatives més singulars d'aquells primers anys: la construcció d'una pista de tennis que els mateixos escoltes van batejar com a Camp Rocaguinarda. El projecte va implicar tant els membres de l'Agrupament com altres veïns del poble i, segons es recorda en el documental, podria haver contribuït a posar les bases del que anys després seria el Parc d'Esports de Taradell.
Les vivències recuperades permeten, també, acostar-se al dia a dia de l'escoltisme d'aquella època. Els uniformes, el característic fulard verd i blanc, les primeres tendes de campament sense terra, les motxilles, el material d'intendència, els focs de camp o l'inici de curs a l'Enclusa, tradicionalment el 12 d'octubre, formen part dels records d'aquella generació.
Però l'Agrupament Rocaguinarda no es limitava a les excursions ni als campaments de Setmana Santa i d'estiu. Els escoltes també van tenir un paper actiu en la vida del municipi, amb activitats com la recollida d'ampolles buides, la preparació de pessebres, la construcció de la creu del Castell o les parades de llibres per Sant Jordi.
En el context del franquisme, l'escoltisme català va esdevenir també un espai de transmissió de la llengua i la cultura catalanes i de formació en valors com la convivència, el compromís i la participació. A Taradell, aquestes activitats van permetre a un grup de joves compartir experiències i construir una manera pròpia de viure el poble.
Més de seixanta anys després, les veus de Francesc Homs, Ramon Reig, Mateu Homs, Toni Ramírez, Joan Serra, Joan Vilamitjana, Marta Molist, Josep Riera, Jaume Serra, Concepció Brachs, Xavier Casanovas, Assumpció Tort i Xavier Cuní recuperen aquells anys i posen rostre a una història que havia quedat en bona part en la memòria dels seus protagonistes.
Quantes hores passades. Història de l'Agrupament Rocaguinarda (1a part: 1961-1968) és, així, molt més que el relat dels inicis d'una entitat. És el retrat d'una generació de joves que, en un moment polític i social complex, va trobar en l'escoltisme un espai per aprendre, fer amistats, assumir responsabilitats i implicar-se en la vida de Taradell.
