Un passeig pel Raval de 'La llibreria de les hores mortes'
Què tenen en comú la plaça del Bon Succés, el carrer Elisabets, la plaça de Vicenç Martorell, la Biblioteca de Catalunya i el Liceu? Tots aquests indrets formen part de l'univers de La llibreria de les hores mortes, la novel·la revelació de la taradellenca Laura Autonell, que aquest estiu ha conquerit lectors i llibreries.
Aquests espais van prendre vida aquest dimarts en una ruta literària pel Raval de Barcelona, en què una vintena llarga de persones van poder recórrer alguns dels escenaris de la novel·la de la mà de la seva autora. L'activitat, organitzada en el marc de la celebració de La Setmana del Llibre en Català, va permetre posar cara als indrets on transcorre la història.
La trobada va començar a la plaça del Bon Succés, al cor del Raval, un espai que la protagonista, l'Etna, no havia trepitjat mai abans. Des d'allà, Autonell va anar resseguint l'itinerari mentre compartia amb els assistents detalls sobre els personatges i les històries que conformen la novel·la, i hi posava veu amb la lectura de diversos fragments.
La passejada va continuar fins al número 5 del carrer Elisabets, un dels escenaris més emblemàtics de l'obra. És aquí on l'autora va imaginar que l'Etna hi instal·lava la seva llibreria i també el seu pis. El local, situat just davant de la llibreria de La Central.
A pocs metres, els participants es van aturar en un pati que, dins de la ficció, és on hi havia en Santiago i el seu gos, en Dickens. En Santiago és un dels personatges importants de la història i, tot i que ja se l'havia inventat abans, va acabar sent una imatge real que l'autora va poder veure en primera persona: un sense sostre llegint un llibre en aquest espai del carrer Elisabets.
La ruta va avançar fins a la plaça de Vicenç Martorell, on Laura Autonell va situar el restaurant Garbo i va donar vida al seu propietari, en Garbo, un altre dels personatges que habiten les pàgines de la novel·la.
La següent parada va ser la Biblioteca de Catalunya, un espai carregat d'història que antigament havia acollit l'Hospital de Sant Pau. Els participants hi van poder fer una petita visita abans de continuar el recorregut.
El Liceu va ser la penúltima parada. L'emblemàtic teatre barceloní és un dels escenaris on la Marisa, un altre dels personatges de la novel·la, viu un dels seus moments de felicitat. La ruta es va tancar al Cafè de l'Òpera, just davant del Liceu, amb la façana del gran teatre com a teló de fons.
Al llarg de la passejada, Autonell també va parlar de la resta de personatges i va compartir amb els lectors alguns detalls de les trames i de l'origen de la història. Els assistents, al seu torn, van poder conversar amb l'autora i comentar una novel·la que ha despertat entusiasme entre els lectors i que molts han definit com “un llibre de les segones oportunitats”.
La novel·la d'Autonell es traduirà a quatre idiomes
I és que La llibreria de les hores mortes s'ha convertit en el llibre revelació d'aquest estiu. La novel·la ja fa tres setmanes que encapçala les llistes de vendes i es prepara per arribar a la quarta edició, una trajectòria que confirma la bona acollida que ha tingut entre els lectors.
Durant la ruta, Laura Autonell també va avançar alguns dels projectes que s'obren davant de la seva novel·la. La llibreria de les hores mortes es traduirà al gallec, l'italià, l'àrab i el castellà, i no es descarta que pugui arribar també a altres llengües. A més, dues productores cinematogràfiques s'han interessat per portar la història a la gran pantalla.
Autonell ja té la mirada posada en una nova història. L'escriptora taradellenca ja treballa en la seva tercera novel·la.
Fotos i/o vídeos relacionats
