Taradell reivindica la independència, la cohesió i la defensa dels valors democràtics en l’acte institucional de la Diada

La jornada ha començat amb la conferència Recuperar la memòria independentista: referents i tradició històrica', a càrrec del politòleg, historiador i editor Frederic Josep Porta que en la seva intervenció ha defensat la necessitat que l'independentisme recuperi referents i memòria històrica per afrontar el present amb una perspectiva renovada. El conferenciant ha situat la defensa de la llengua catalana com un dels àmbits que poden contribuir a una nova mobilització del país i ha reivindicat la necessitat de reforçar la consciència nacional catalana.

Porta també ha apostat per superar una determinada manera d'entendre la política basada en la confrontació moral entre «bons» i «dolents» i ha posat l'accent en la importància del poder i de la capacitat d'acció. En aquest sentit, ha reclamat un "realisme cru" i ha advertit contra la retòrica buida i la falsa èpica.

El conferenciant ha insistit que el futur del país depèn, en bona part, de la capacitat de la ciutadania i de les organitzacions per actuar des de la realitat més propera: "Pesa més la feina feta que el discurs buit", ha remarcat, reivindicant la feina quotidiana i constant com a base per sostenir qualsevol projecte polític de futur.

La intervenció també ha recuperat la figura de Joan Salvat-Papasseit i el seu pensament sobre la consciència nacional catalana. Porta ha defensat que recuperar la memòria independentista no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de reforçar la consciència de país en el present, desfer complexos i reivindicar la llengua catalana sense por.

A continuació, Laia Zi Riera ha fet la lectura del manifest unitari de la Diada, que compta amb el suport de les agrupacions locals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, així com de l'Assemblea Nacional Catalana, la Candidatura d'Unitat Popular i el Consell per la República.

El manifest ha reivindicat la voluntat de caminar col·lectivament cap a un futur millor per a Catalunya i ha posat sobre la taula alguns dels principals reptes actuals: el desinterès per la política, la pèrdua de confiança en les institucions i la sensació d'allunyament entre la ciutadania i els centres de decisió.

En aquest context, el text ha alertat de l'avenç de l'extrema dreta i dels discursos que alimenten la divisió i posen en qüestió drets i llibertats. Davant d'això, el manifest defensa una societat oberta, plural i cohesionada, i reivindica la participació ciutadana com una eina imprescindible per transformar la realitat.

La defensa de la llengua catalana i de la cultura pròpia també ha ocupat un lloc central en el manifest, que reclama que el català continuï sent una llengua viva, de cohesió i de futur i també reivindicant la independència com el camí per construir un país més lliure, més just i amb oportunitats per tothom.

Per cloure l'acte, l'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, ha destacat el caràcter unitari de l'acte, que l'Ajuntament organitza conjuntament amb diferents sensibilitats polítiques i entitats des de fa vuit anys. Cabanas ha remarcat que, malgrat les diferències, "allò que compartim avui pesa més que allò que ens separa: la voluntat d'aconseguir la independència de Catalunya".

Cabanas ha fet una crida explícita a no caure en el desànim ni en el nihilisme. Ha reivindicat la fortalesa, la responsabilitat individual i la capacitat de treballar conjuntament per afrontar els problemes col·lectius.

L'alcaldessa de Taradell ha situat aquesta reflexió en un context internacional marcat per l'auge de l'extrema dreta, l'autoritarisme i els discursos populistes. Davant d'aquest escenari, ha defensat "els valors democràtics i el municipi com a espai de convivència i cohesió". En aquest sentit, ha reivindicat el paper de Taradell com un poble on persones diferents poden "caminar plegades" i ha defensat la necessitat d'anar més enllà, treballant per la cohesió social, la solidaritat i la integració de les persones que han escollit el municipi per desenvolupar-hi el seu projecte de vida.

L'alcaldessa també ha expressat preocupació "pel creixement dels discursos d'odi, la desigualtat, la sensació d'impunitat davant determinades conductes incíviques i el deteriorament dels estàndards del sistema de benestar". A aquests reptes hi ha afegit qüestions com les migracions i la implantació de la intel·ligència artificial.

Cabanas ha defensat igualment la necessitat de mantenir la llengua i la identitat catalanes i ha reivindicat una democràcia basada en els drets, les garanties i els consensos. En aquest context, ha sintetitzat el repte de país amb una expressió contundent: "O independència o decadència". Durant el seu discurs, l'alcaldessa ha fet també una mirada a la història recent del moviment reivindicatiu català. Ha recordat que enguany fa 50 anys de la primera Diada reivindicativa de Sant Boi de Llobregat i ha recuperat un record personal de les mobilitzacions de fa mig segle, quan, "encara amb por de la repressió, es reclamaven llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". 

Cinc dècades després, ha remarcat, "ens falta el més important, la llibertat", però ha defensat que això no ha de portar al desànim. En lloc d'això, ha reivindicat la feina quotidiana des de les institucions i des de la societat, i la necessitat de posar per davant allò que uneix les persones.

Per acabar, Cabanas ha recorregut a un poema de Salvador Espriu, L'11 de setembre de 1714. La seva intervenció ha tancat amb una crida a continuar treballant per l'equitat, la solidaritat i la sostenibilitat, amb "empatia i compromís".

L'acte institucional ha finalitzat amb la interpretació conjunta de 'Els Segadors', l'himne nacional de Catalunya, dirigit per Pere Serra. La jornada ha continuat amb un vermut ofert pel Consell de Joventut i una vetllada musical amb les actuacions d'Eli Molet i Lluís Rubio.