Taradell recupera la memòria de la indústria aeronàutica que va treballar al servei de la República durant la Guerra Civil

La regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica Míriam Martínez ha reivindicat la importància de les polítiques de memòria "com a eina per preservar els drets i les llibertats". Ha recordat que el 7 de novembre és una data significativa en la història del país, vinculada tant al Tractat dels Pirineus de 1659 com a la fundació de l'Assemblea de Catalunya el 1971. En aquest context, ha advertit de la necessitat de mantenir viva la memòria davant l'avenç dels discursos autoritaris i l'extrema dreta. "Recordar no és un exercici nostàlgic, sinó que és un acte polític" ha assenyalat, tot defensant que la memòria democràtica ha de ser un espai viu en què el passat dialogui amb el present.

També ha posat l'accent en la necessitat d'explicar la història des dels pobles, les fàbriques i els tallers, i no únicament a partir dels grans esdeveniments i dels protagonistes més coneguts. En aquest sentit, ha destacat "el compromís col·lectiu que es va viure a Taradell durant la República i la Guerra Civil, tant en l'ajuda a les persones refugiades com en l'organització dels treballadors i la continuïtat de l'activitat industrial".

La part central de la jornada ha anat a càrrec dels historiadors David Íñiguez i David Gesalí, especialistes en història de l'aviació i la Guerra Civil, que han oferit una xerrada sobre el context de la indústria aeronàutica republicana i el paper que hi va tenir Catalunya. Els dos investigadors, que fa més de 25 anys que treballen conjuntament, han explicar que "l'esclat de la guerra va obligar la República a reorganitzar la seva capacitat industrial i a buscar fórmules per fabricar i mantenir el material bèl·lic. La superioritat en recursos i subministraments de què disposaven les forces franquistes, gràcies especialment al suport d'Alemanya i Itàlia, va fer encara més necessari l'esforç de la indústria republicana", han explicat.

Catalunya va tenir un paper fonamental en aquest procés gràcies a la seva tradició industrial, la disponibilitat d'electricitat i, sobretot, l'existència de mà d'obra especialitzada. Els historiadors han comentat "que la indústria de guerra de la Generalitat va arribar a mobilitzar uns 80.000 tallers i fàbriques, una mostra de la capacitat d'organització i adaptació de la societat catalana". En aquest sentit van afegir que "una part de les indústries aeronàutiques que inicialment estaven concentrades en altres territoris es van traslladar a Catalunya. Els bombardejos sobre els principals nuclis industrials van afavorir posteriorment un procés de dispersió de l'activitat, amb la creació de petits tallers i centres de producció repartits pel territori. Aquesta atomització permetia reduir la vulnerabilitat de la indústria davant els atacs aeris".

És en aquest context que cal situar l'activitat de Taradell. Els investigadors han explicat que "l'antiga fàbrica Puigmartí, vinculada originàriament al sector tèxtil, es va adaptar a les necessitats de la indústria aeronàutica republicana. La documentació conservada permet relacionar-la amb la fabricació i reparació de components metàl·lics, cables de comandament i altres elements destinats als avions". També han apuntat "la possible vinculació d'aquesta activitat amb els aeròdroms republicans d'Osona, especialment el de Tona, tot situant Taradell dins d'una xarxa industrial i logística que anava molt més enllà dels grans centres de producció.

Íñiguez i Gesalí han destacat la importància dels coneixements tècnics dels treballadors catalans. La recerca que han fet en arxius, també a Moscou, els ha permès documentar aspectes de la col·laboració tècnica entre la indústria catalana i els assessors soviètics. Han explicat que "els coneixements dels professionals i dels petits tallers del país van contribuir a resoldre problemes de fabricació i manteniment dels avions republicans".

Un dels aspectes més destacats de la recerca és la documentació que permet identificar les persones que van treballar en aquesta indústria. Els historiadors han recordat que, "quan van començar a investigar els camps d'aviació d'Osona, van localitzar a l'arxiu municipal de Vic una documentació que incloïa fitxes i certificats laborals dels treballadors". Aquests documents són especialment valuosos perquè permeten posar nom i rostre a les persones que sovint han quedat al marge dels relats històrics.

Per la seva banda, Pedro Barbado ha reivindicat el valor de recuperar aquestes històries locals i ha recordat que "Taradell es va convertir durant la guerra en un punt de suport a la indústria aeronàutica republicana". Ha destacat "la transformació de la fàbrica tèxtil en un espai dedicat a tasques de reparació i fabricació de material aeronàutic", així com l'activitat que també es desenvolupava en altres espais del municipi.

Barbado ha remarcat que "darrere d'aquesta transformació hi havia persones que van aprendre oficis nous i van posar els seus coneixements al servei d'un esforç col·lectiu". També ha recordat "la por i la incertesa que es vivien en aquell moment, especialment davant el perill dels bombardejos, que demostraven que la rereguarda no era necessàriament un espai segur".

En aquest sentit, ha definit la placa commemorativa com molt més que un element simbòlic: un acte de reconeixement als treballadors i treballadores que van fer possible aquella activitat: "Avui no inaugurem només una placa, inaugurem un compromís", ha afirmat, defensant la necessitat de continuar explicant aquestes històries i evitar que caiguin en l'oblit.

L'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, ha tancat les intervencions agraint la feina dels investigadors i reivindicant "la voluntat del consistori de fer arribar el coneixement acadèmic a la ciutadania". També ha destacat "la importància de donar continuïtat a la recerca perquè aquest episodi de la història local pugui formar part dels materials de divulgació municipal". Cabanas ha relacionat la commemoració amb el que ha definirt com el "silenci heretat, aquella manca de relats familiars sobre la Guerra Civil provocada per la por a les represàlies, el patiment viscut i la repressió franquista". A partir de records de la seva pròpia família, ha explicat com "moltes experiències d'aquell període han quedat durant dècades sense explicació".

L'alcaldessa ha recordat que "a Taradell fa set anys que es treballa per donar veu a les persones que no n'han tingut" i ha agrait la tasca dels historiadors que "permet omplir aquests silencis amb informació contrastada i relats dignes".

També ha reivindicat els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i ha alertat del perill que els discursos populistes, autoritaris i xenòfobs guanyin terreny: "Hem de fer tant com puguem per evitar la polarització als nostres pobles".

La jornada ha finalitzat amb el descobriment d'una placa commemorativa dedicada a la indústria aeronàutica de Taradell durant la Guerra Civil.

L'acte va comptar amb l'acompanyament musical d'Alba Compta i Martí Font.