Taradell commemora els 950 anys de la consagració del campanar

Oliver ha recordat que, en aquell moment, "el centre del territori era encara el castell de Taradell, però la creació de la parròquia i de la sagrera va anar desplaçant progressivament la vida col·lectiva cap a l'entorn de l'església". Aquell espai protegit va esdevenir un nucli de poblament, on es van establir artesans, comerciants i pagesos, fins a configurar el futur nucli urbà.

L'historiador també ha contextualitzat la consagració dins les grans transformacions del segle XI, "quan la reorganització eclesiàstica i feudal va definir noves parròquies i noves formes d'organització del territori".

Malgrat el protagonisme dels nobles i de l'Església, Oliver ha volgut reivindicar també el paper de totes les persones anònimes que van fer possible el desenvolupament del poble. Pagesos, artesans, clergues, dones i infants, sovint absents dels documents medievals, van ser, segons ha afirmat, els veritables protagonistes de la història quotidiana de Taradell.

En el tram final de la seva intervenció, Jaume Oliver ha definit el campanar "com un testimoni privilegiat de nou segles i mig d'història. No només celebrem els 950 anys d'un edifici romànic, sinó també les generacions que han viscut, han fet créixer i continuaran construint el poble de Taradell", ha conclòs.

"Els tocs tradicionals de les campanes de Taradell són molt més que un patrimoni històric. Constitueixen un autèntic llenguatge sonor que, durant segles, va servir per comunicar tota mena d'esdeveniments a la població". Així ho ha explicat el músic, campaner i investigador Xavier Pallàs durant l'acte.

Pallàs ha recordat que els tocs de campana han estat reconeguts en els darrers anys com a patrimoni cultural per la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la UNESCO, però ha remarcat que "aquesta protecció només té sentit si cada poble investiga i preserva els seus propis tocs, ja que cada comunitat ha desenvolupat un llenguatge propi".

Fruit d'aquesta recerca que ha realitzat Pallàs a Taradell, s'han pogut inventariar 17 tipus de tocs, agrupats en cinc grans categories: els tocs d'oració i litúrgics, els sagramentals, els civils, els de conjur i els festius.

Entre els més coneguts hi havia el toc de l'Àngelus, que sonava tres vegades al dia; el toc de missa, que avisava els fidels durant el quart d'hora abans de començar la celebració; i el toc de bateig, que variava segons la generositat dels padrins, ja que els campaners cobraven una propina i, com més gran era, més estona feien sonar les campanes.

També tenia una funció molt important el toc de morts, que permetia identificar si la persona difunta era un home o una dona només escoltant la seqüència de les batallades. Un altre toc destacat era el del viàtic, que anunciava que el mossèn portava la comunió a un malalt.

Més enllà de l'àmbit religiós, les campanes també actuaven com un sistema d'avís col·lectiu. El toc de foc alertava d'un incendi o d'una emergència i mobilitzava la població, mentre que el toc de bon temps es feia durant les tempestes amb la creença que el so sagrat de les campanes allunyava els mals temps i protegia les collites.

L'investigador també ha destacat la riquesa dels tocs de festa: "Se n'han documentat sis variants diferents, que no només anunciaven les grans solemnitats, sinó que permetien identificar determinades celebracions del calendari litúrgic, com els diumenges del Roser o de Minerva. A més, aquests repics acompanyaven les processons durant tot el seu recorregut". Entre els tocs recuperats també hi ha els propis de la capella de Santa Llúcia.

Pallàs ha subratllat que aquest patrimoni "no ha de quedar congelat en el passat". Per això ha posat com a exemple «la creació del nou toc de la Festa dels Tonis, estrenat el gener de 2026, una mostra que el llenguatge de les campanes continua evolucionant per adaptar-se a la vida i a les tradicions actuals del poble».

Per reconstruir aquest patrimoni immaterial, Xavier Pallàs ha combinat documentació històrica conservada a la rectoria, enregistraments dels darrers campaners manuals dels anys vuitanta i el testimoni oral de diversos veïns.

Finalment, l'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, ha tancat el torn de parlaments. Cabanas ha destacat que la commemoració dels 950 anys del campanar "és també una oportunitat per acostar la recerca històrica a la ciutadania".

També ha recordat que el nucli de Taradell va començar a formar-se al voltant de la sagrera de Sant Genís i ha remarcat l'evolució del municipi al llarg dels segles: "Vam començar amb quatre cases al voltant de l'església i avui som un poble de gairebé 6.900 habitants. Conèixer aquest passat ens ajuda a entendre qui som", ha assenyalat.

L'alcaldessa també ha reivindicat la importància de preservar el patrimoni immaterial i ha posat en valor la declaració dels tocs de campana com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL): "Tenim sensibilitat per conservar tant el patrimoni material com l'immaterial, perquè formen part de la nostra identitat col·lectiva".

Finalment, ha agraït tant els conferenciants com la implicació dels campaners i dels investigadors que han fet possible la recuperació d'aquest llegat: "Sense els campaners aquest patrimoni no es podria mantenir viu. Les explicacions que hem escoltat avui ens han permès descobrir una part de la història de Taradell".

El grup de Campaners de Taradell està format per Toni Pérez, Jordi Bosch, Carme Terricabras, Núria Vilaró, Albert Prat, Xavier Coromina i Jordi Altimir i, durant l'acte, es van poder escoltar el toc de foc, el toc de morts, el toc de bateig i el toc de festa.

L'acte també va comptar amb l'acompanyament musical d'Alba Compte. 

Des del passat mes d'abril, l'Ajuntament de Taradell ha impulsat diverses activitats per commemorar aquest aniversari, entre les quals destaquen la declaració dels tocs de campana com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), la creació d'una maqueta de cartró del campanar i una exposició de fotografies.