Josep Pons, l’artesà que manté vius els oficis tradicionals de la fusta
Des dels 14 anys, Josep Pons ha dedicat la seva vida a treballar la fusta, recuperar tècniques antigues i explorar noves formes de creació. Al seu taller, la tradició i l'experimentació conviuen en peces que reflecteixen una manera personal d'entendre l'artesania
La Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell ha acollit aquest dimecres la projecció de Mans destres: Josep Pons, torner tallista, un documental de 22 minuts inclòs dins la 16a Mostra de Cinema Etnogràfic, amb la idea original i guió de Jacint Torrents, mentre que Jordi Crusats s'ha encarregat de la realització i el muntatge.
Josep Pons va començar a treballar als 14 anys com a torner en un taller, on va aprendre les primeres tècniques de l'ofici. Més endavant es va endinsar en la talla de fusta, però aviat va veure que els oficis tradicionals començaven a desaparèixer. Va ser aleshores quan, juntament amb altres persones, va participar en iniciatives per recuperar-los, no només amb la voluntat de preservar les tècniques antigues, sinó també d'experimentar i trobar noves formes d'expressió personal.
Al seu taller, les eines expliquen una part important d'aquesta trajectòria. Gúbies, enformadors, compassos, raspes i serres conviuen amb peces de diferents èpoques i materials. Algunes eines tenen funcions molt concretes, com les gratadores que tradicionalment s'utilitzaven per buidar les culleres. D'altres serveixen per donar forma a les peces i treballar-ne els detalls. Cadascuna té la seva funció i la seva manera d'utilitzar-se.
Durant el documental, Josep Pons ens mostra el procés d'elaboració d'una cullera de fusta d'olivera. Primer en talla la silueta i en rebaixa el volum amb la destral. Després treballa la concavitat amb una gúbia i va perfilant el mànec fins a aconseguir la forma desitjada. L'olivera és una fusta especialment apreciada pels seus dibuixos i les seves vetes, que creen formes i contrastos singulars. Però també presenta dificultats: les fibres es retorcen, els contrapels apareixen de manera imprevisible i obliguen a modificar la direcció del treball per evitar que la peça es trenqui.
Tot i que habitualment treballa amb boix per elaborar culleres, Pons també experimenta amb l'olivera, una fusta que destaca pel seu aspecte i pel seu oli natural. Cada tros té unes particularitats que cal saber interpretar per aprofitar-ne les possibilitats.
La trajectòria de Josep Pons no s'ha limitat a les culleres. Al llarg dels anys ha elaborat màscares, esclops, joguines, bastons, arcs i nombroses peces escultòriques. També ha treballat la talla tradicional, vinculada als elements decoratius dels mobles i les construccions antigues. Aquesta voluntat d'experimentar es reflecteix en algunes de les seves creacions, pensades per combinar diferents peces i permetre múltiples configuracions. Al vídeo ensenya una obra concebuda inicialment amb tres encaixos que ha acabat oferint desenes de variants.
Pons també reivindica les peces que conserven les marques del procés de treball De vegades, explica, una peça inacabada pot tenir tant o més interès que una obra perfectament polida. La seva manera d'entendre l'artesania va més enllà de la perfecció formal: valora l'experimentació, la naturalitat dels materials i la personalitat de cada objecte.
Malgrat la seva passió per l'ofici, Josep Pons reconeix que mantenir-lo econòmicament no és fàcil. Ha provat diferents línies de treball i ha adaptat les seves creacions a les demandes del públic, però considera que la comercialització és un dels grans reptes per donar continuïtat a aquesta activitat.
Les modes canvien i molts dels elements decoratius que abans eren habituals han anat desapareixent. Mentrestant, els coneixements acumulats durant generacions corren el risc de perdre's.
La seva reflexió és clara: els oficis antics es poden recuperar, però caldrà transmetre els coneixements i trobar maneres de fer-los viables. Pons considera que una persona amb domini de l'ofici i més visió comercial podria tenir més possibilitats de tirar endavant aquest tipus de projecte.
Després de la projecció s'ha fet una tertúlia amb Josep Pons, Jacint Pons i Jordi Crusats en la que s'ha posat en valor la feina artesanal.
Onze anys de 'Taradell' a la Mostra de Cinema Etnogràfic
L'Arxiu Fotogràfic de Taradell juntament amb el Grup de Recerca Local participa des del 2016 a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
Es tracta d'un mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d'una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l'audiovisual ha penetrat en l'etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s'ha servit de l'audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Al llarg d'aquests anys s'han recuperat filmacions dels Gegants de Taradell (2016), de la Festa de l'arbre (2017), de l'Agrupament Rocaguinarda (2018), de l'Esbart Sant Genís (2019), del primer ascens a Primera Regional de la UD Taradell (2020), del pilot taradellenc Josep Pujol (2021), del Grup de Trialers de Taradell (2022), la revifalla de la sardana a Taradell (2023), la inauguració i benedicció de les obres de restauració de l'ermita de Sant Quirze (2024) i la visita de Xirinacs a Taradell (2025).
Per a Josep Pons, mantenir viu un ofici no significa només conservar les tècniques del passat, sinó continuar experimentant, creant i trobant noves maneres de donar-los futur.
