Eloi Vila reivindica a Taradell la necessitat de recuperar la memòria de la Guerra Civil
El periodista explica, a partir de la seva experiència al programa Quanta guerra!, de TV3, com la recerca històrica permet reconstruir les vivències dels avis i les àvies i trencar el silenci que ha marcat diverses generacions
El periodista Eloi Vila ha ofert aquest una xerrada a Taradell en el marc del cicle Saviesa Compartida. En ella, Vila ha reivindicat la importància de mantenir viva la memòria històrica relacionada amb la Guerra Civil. A partir de la seva experiència al capdavant del programa Quanta guerra!, de TV3, Vila ha explicat com "la recerca documental i els testimonis personals permeten recuperar històries familiars que durant dècades han quedat amagades pel silenci, la por i el dolor".
Vila ha assenyalat que "recuperar la memòria de la Guerra Civil és molt més que reconstruir fets històrics: és una manera d'entendre les pròpies arrels, posar paraules a les vivències silenciades i comprendre les ferides que han travessat diverses generacions". Aquesta ha estat una de les idees centrals de la xerrada, en què el periodista ha compartit algunes de les experiències més significatives que ha viscut investigant les històries dels familiars de persones conegudes.
Vila ha situat el silenci com el principal motor de la seva feina. Durant dècades, moltes persones que van viure la guerra van optar per no explicar què els havia passat. "La por a la repressió franquista va ser el motiu principal, però també hi van intervenir la voluntat de protegir els fills i els nets del dolor, la vergonya d'explicar experiències traumàtiques i la dificultat de posar paraules a vivències extremes" ha explicat Vila.
Aquell silenci, que per a moltes persones havia estat una forma de supervivència, va acabar convertint-se en un buit de memòria per a les generacions següents. "Som els nets que expliquem als nostres pares la guerra que van viure els avis", recordava Vila, fent seva una frase que va donar títol a una entrevista publicada arran de la seva feina de recuperació de cartes i testimonis de la guerra. Una expressió que resumeix "la necessitat de moltes famílies de recuperar històries que fins ara havien quedat amagades".
L'interès d'Eloi Vila per la Guerra Civil va començar fa uns quinze anys, quan li van proposar reconstruir històries de soldats a partir de les cartes que enviaven des del front o rebien a casa. La resposta a una crida publicada al diari Ara per recollir correspondència familiar el va sorprendre: "van arribar tantes trucades i missatges que es va fer evident fins a quin punt hi havia persones que necessitaven saber què havia passat als seus familiars".
Aquella experiència va ser el punt de partida d'un recorregut que també va passar pel programa Trinxeres i que va trobar en Quanta guerra! una nova manera d'apropar la memòria històrica al gran públic. Vila ha explicat que el programa prepara una quarta temporada, "un projecte que requereix molta documentació, però també una relació de confiança amb les persones i les famílies que hi participen perquè no tothom vol remoure el passat ni fer pública la seva història. Per això, abans de començar, l'equip parla amb els protagonistes i amb els seus familiars per saber què coneixen, què volen descobrir i si estan preparats per emprendre aquest viatge emocional".
Una de les idees que Vila ha remarcat amb més insistència "és la necessitat de treballar amb rigor documental". L'objectiu "no és simplement recollir records familiars, sinó contrastar-los amb arxius militars, documents, testimonis i investigacions d'historiadors i historiadores". Aquesta exigència també comporta frustracions: segons Vila, "només aproximadament una de cada tres investigacions acaba permetent reconstruir una història amb prou garanties. En molts casos, la documentació no apareix i el projecte no pot tirar endavant".
Durant la xerrada, el periodista ha compartit diversos exemples de les investigacions realitzades per l'equip. Entre aquests, la història de l'avi de l'humorista Andreu Buenafuente, Mariano Moreno Guevara. A través de documents conservats en arxius militars, l'equip va poder seguir el recorregut de la seva unitat durant la guerra, reconstruir els combats en què va participar i localitzar el certificat de defunció, que indicava que havia mort a conseqüència de ferides de guerra el maig de 1938. La investigació va permetre relacionar aquesta informació amb un hospital de campanya instal·lat en una ermita del Maestrat i amb els testimonis sobre els soldats ferits que hi van morir. El cas va servir per mostrar com es pot reconstruir una història a partir de fonts diferents, distingint entre allò que està documentat i allò que només es pot apuntar com a probable.
La xerrada també ha posat de manifest que la memòria de la guerra no es pot limitar als homes que van anar al front. Vila ha defensat "la necessitat d'explicar les vivències de les dones que es van quedar a casa i van haver de tenir cura de les criatures, de la gent gran i de les famílies, mentre buscaven la manera de sobreviure".
En aquest sentit, ha destacat la història de l'àvia de la comunicadora Natza Farré, que va donar a llum el seu primer fill el mateix dia que va esclatar la guerra, el 18 de juliol de 1936. El seu diari personal va permetre reconstruir aquells moments i recordar com la maternitat va quedar marcada per la por, els bombardejos i la incertesa.
Vila també ha compartit el cas de l'avi de l'humorista Peyu, que va combatre a la batalla de l'Ebre. Durant el rodatge, el fet de situar-se al riu i intentar comprendre què significava travessar-lo carregat amb l'equipament militar va permetre al seu net aproximar-se, encara que fos simbòlicament, a una experiència que fins aleshores desconeixia.
Per a Vila, recuperar aquestes històries "no és només una qüestió de curiositat personal o de divulgació televisiva. És també una manera d'entendre per què les famílies són com són, per què determinades emocions i experiències han quedat sense explicar i com el silenci pot condicionar les generacions posteriors".
Finalment, el missatge que Eloi Vila ha deixat a Taradell ha estat que "recuperar la memòria de la Guerra Civil significa donar espai a les veus que van quedar silenciades i oferir a les noves generacions l'oportunitat de conèixer una part de la seva història familiar i col·lectiva. Perquè, de vegades, només quan es trenca el silenci es comença a entendre tot allò que ha passat".
