El taradellenc Antoni Bayés, entre els metges catalans més reconeguts
Dijous, 30/01/2014
Antoni Bayés i Fuster (Taradell, 1842 – Vic, 1899) és un dels metges que consta a la nova pàgina web (www.galeriametges.cat) dedicada a la memòria de metges catalans distingits per una activitat professional destacada. Segons la introducció d'aquesta pàgina web, tots els metges i metgesses que han inclòs dins aquest espai web “han gaudit de prestigi entre els seus coetanis i alguns d'ells l'han conservat fins avui, molts anys després de la seva mort”. La presentació es va fer dissabte al vespre al Temple Romà de Vic. De moment el web compta amb unes 200 ressenyes biogràfiques, i a banda de Bayés, hi ha catorze osonencs més.
La ressenya de Bayés ha estat realitzada per Miquel Ylla-Català i Genís i és la següent:
Fill d'una família amb inquietuds sanitàries, el pare exerceix de manescal i, a més, ferra els cavalls. Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l'any 1864. És condeixeble de Bartomeu Robert amb qui manté tota la vida una bona amistat, tant que el porta a dedicar-li una de les seves obres i el metge barceloní en fa el pròleg. Casat amb Ramona Coch de Ripoll, comença l'exercici de la professió al poble veí de Tona, on neixen els seus primers fills. El seu caràcter obert i la participació amb la vida del poble i amb els problemes del seus habitants, propicien el descobriment del primer brollador d'aigües mineromedicinals l'any 1874, que han donat a Tona el prestigi que té de poble sanitós i acollidor.L'any 1876, inaugura el Balneari Ullastres del que n'és el primer director mèdic. Es trasllada a Vic, resideix al carrer de la Ramada i a la plaça del Mercadal, i continua amb la seva activitat mèdica sense deixar de dedicar-se al Balneari i a la hidroteràpia fins que, definitivament, fixa el seu consultori a la Plaça de la Catedral, a l'emblemàtic i reconegut “Consultori Bayés”que, al llarg del segle XX i fins avui, ha acollit a cinc generacions de metges.
Antoni Bayés Fuster, home de caràcter i defensor de la ciència mèdica, col·labora a la revista “Ciencias Medicas”. A més, l'any 1891 publica Aguas Minero-medicinales de san Andrés de Tona amb referències sobre al poble i els seus habitants, la seva salut i el poder benefactor de les aigües enfront de diferents malalties. Els seus estudis son reconeguts amb premis, honors i distincions.
Subdelegat de Medicina del partit judicial de Vic, soci corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, de la Medico-Farmacèutica de Barcelona i de la Societat Espanyola d'Hidrologia i de la Higiene. La seva competència i dedicació als afers ciutadans el porta a exercir diferents càrrecs en les diferents societats a les quals pertany com al Círcol Literari de Vic. Intervé en la conducció d'aigües a la ciutat i assoleix l'alcaldia de Vic l'any 1891. Mor l'any 1899, quan el seu fill Càndid Bayés i Coch ja ha agafat el relleu professional en les activitats que ell professava.
Foto: Antoni Bayés i Fuster en un quadre de gran format de l'artista Manuel Puig i Genís (1868.1957) [Consultori Bayés. Vic] extreta de www.galeriametges.cat.
