Eduard Berga apropa el catarisme al públic taradellenc en una nova sessió del cicle 'Saviesa Compartida'
La ponència, organitzada per la Regidoria de Cultura i Naura Fundació Caixa Manlleu, ha repassat la història del catarisme a partir de les fonts originals
Aquesta tarda, el cicle Saviesa Compartida ha acollit la ponència Càtars, més enllà del mite, a càrrec d'Eduard Berga, en una sessió organitzada per la Regidoria de Cultura i Naura Fundació Caixa Manlleu.
Al llarg de la xerrada, Berga ha explicat qui eren els càtars i què va significar aquesta dissidència cristiana medieval, que va tenir una presència i una importància destacades a l'Europa occidental, especialment a Occitània i als territoris catalans.

La sessió ha volgut oferir una mirada rigorosa i divulgativa sobre el catarisme, allunyada de les interpretacions mitificades que sovint han envoltat aquest moviment. En aquest sentit, el ponent ha basat la seva explicació en les fonts originals i els documents que s'han conservat, tant de caràcter inquisitorial com històric i teològic.
Berga ha recordat que, durant prop de set segles, el catarisme va restar pràcticament desconegut pel gran públic. Posteriorment, l'aparició i l'estudi de nombroses fonts originals van despertar l'interès dels investigadors i també de persones que buscaven en l'espiritualitat càtara una visió diferent del cristianisme.

A partir d'aquest interès, però, Berga ha explicat que han aparegut nombroses obres i interpretacions que han contribuït a mitificar o desvirtuar la realitat històrica del catarisme, envoltant-lo de relats, falsedats i elements de fantasia.
Precisament, un dels objectius de la ponència ha estat separar la realitat documentada del mite: He intentat posar una mica els peus a terra i explicar, a partir de les fonts originals, què va significar aquest moviment".

La xerrada ha permès, així, conèixer millor una de les principals dissidències religioses de l'edat mitjana i entendre la seva incidència a Europa, amb una atenció especial a Occitània i Catalunya, tot reivindicant la importància de les fonts històriques per aproximar-se al catarisme més enllà de les interpretacions i els mites que l'han envoltat.










