Can Costa acull l’exposició 'La Segona República i el municipalisme (1931-1939)'
La mostra incorpora un plafó dedicat únicament a Taradell.
L'exposició 'La Segona República i el municipalisme (1931-1939)', organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica, es pot visitar a Can Costa Centre Cultural del 30 d'octubre al 16 de novembre.
L'exposició presenta els principals canvis polítics, socials, educatius i culturals impulsats durant els anys de la República, així com les dificultats i els reptes que va afrontar la ciutadania en aquell període. També explica com, després de la Guerra Civil, l'establiment de la dictadura franquista va posar fi a les reformes republicanes i va comportar greus represàlies contra les persones que havien donat suport a la República. La recuperació dels drets i les llibertats no arribaria fins molts anys després, amb el retorn de la democràcia.
Comissariada per Josep Pich, Pau Vinyes i Roig, Víctor López Mirabet, Gerard Llorens i Núria Cuevas, la mostra està formada per 15 plafons que aborden diferents àmbits temàtics: els orígens i la proclamació de la Segona República, la Constitució de 1931, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el paper de les dones, el model educatiu, la construcció de la ciutat moderna, l'art i la cultura, la reforma religiosa, les reformes i les tensions socials, el Bienni conservador, els Fets del Sis d'Octubre de 1934, la guerra i la revolució, els Fets de Maig de 1937, els bombardejos, la derrota i l'exili.
La mostra, impulsada en el marc del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, disposa també de material pedagògic específic per a l'alumnat d'ESO, amb l'objectiu de facilitar el coneixement d'aquest període històric i fomentar la reflexió sobre la democràcia, els drets i les llibertats.
Com a novetat, la mostra incorpora un plafó dedicat específicament a Taradell, que permet apropar la història d'aquest període al context local amb una mirada sobre la realitat del municipi durant els anys de la República, i contribueix a recuperar i divulgar la memòria democràtica local.
Taradell durant la Segona República 1931-1939
La proclamació de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, va obrir una nova etapa política a Taradell, un municipi amb una vida social activa i en procés d'adaptació als models educatius i urbans que s'anaven incorporant.
En les eleccions generals del 28 de juny de 1931 i en posteriors consultes, la vida política local va mostrar un cert equilibri entre opcions, amb presència destacada tant de les forces republicanes, especialment Esquerra Republicana de Catalunya, com de sectors conservadors vinculats a la Lliga Regionalista. El referèndum de l'Estatut de 1931 va registrar un suport gairebé unànime, amb 277 vots favorables d'un cens de 282 votants.
En l'àmbit educatiu, la Segona República va impulsar canvis importants. Es va consolidar l'ús del català a l'escola i es van impulsar projectes de renovació pedagògica i arquitectònica, com els dissenyats de noves escoles adaptades als criteris moderns, elaborada per l'arquitecte Manel Gausa i Raspall. Entre les figures destacades hi ha la del mestre Anastasi Aranda, arribat a Taradell el 1933, que també va tenir responsabilitats polítiques locals i que, després de l'ocupació franquista, va ser detingut, empresonat i depurat pel cos de magisteri.
Els fets del Sis d'Octubre de 1934 també van tenir incidència en la política municipal. El consistori, encapçalat per Joan Bellpuig i Puig va condemnar la situació i va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament a diferència del que va passar a molts municipis catalans.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, Taradell va viure episodis de violència a la rereguarda, com ara l'assassinat de Jaume Galobart Sanmartí, Ramon Llopart Puig i Elies Molist Brussosa. Es van cremar objectes religiosos i es van construir trinxeres. En paral·lel, el 26 de juliol el consistori va passar a ser governat per ERC.
Tot i que no s'hi van patir bombardejos, la guerra hí va tenir un fort impacte humà. En total, 105 veïns de Taradell van perdre-hi la vida, ja fos al front, a la rereguarda o per la repressió posterior. Aquest record es conserva avui en espais de memòria com el cementiri municipal, on hi ha una fossa dignificada pel Memorial Democràtic.
L'entrada de les tropes franquistes el 1939 va marcar el final de la guerra i l'inici d'una etapa de repressió. Ramon Blasi Blasi, alcalde republicà durant la guerra, va ser detingut, sotmès a consell de guerra i afusellat al Camp de la Bota el 26 de maig de 1939. Altres càrrecs electes i molts veïns van patir persecució, judicis sumaríssims o l'exili. Amb els anys, s'han impulsat iniciatives de memòria democràtica per reconèixer aquestes víctimes i anul·lar simbòlicament les condemnes.
La Segona República va representar per a Taradell un període d'avenços educatius, socials i institucionals que la guerra va interrompre, la qual cosa va deixar una profunda empremta en la història col·lectiva del municipi.
