Joana Serrat parla de la seva música, la seva infantesa i el seu futur a Ràdio Taradell

Marga: La seva música té un aire càlid, íntim, evocador i profund. Molt característic. Des de ben petita volies tocar l'arpa. Per què un instrument tan voluminós i, a la vegada, tan inusual en el panorama musical?

Joana: Quan ets petita no ets conscient, tampoc, de la música pop o dels instruments que es porten o es deixen de portar. D'entrada tampoc sabia que m'agradaria el pop. Però jo crec que era més una influència d'uns dibuixos animats, que mirava i m'agradaven moltíssim, i m'agradava tota l'aura que hi havia al voltant de l'arpa i, evidentment, el so m'agradava molt.

M: Què sonava a casa teva quan eres petita?

J: Veig que per on jo m'he guiat és per la influència del meu pare. Dels tres fills crec que jo he estat la més influenciada per ell. Des de Creedence Clearwater a els Beatles, sonava tot aquest estil de música, sobretot música nord-americana. També Van Morrison, en aquest cas era anglès. Tots els d'aquest estil. Llavors també per la part de la meva mare, recordo que escoltava moltíssim i me'l posava per dormir era Xesco Boix. Era la part més cumba de casa. M'apassionaven els contes que explicava, a més, la veu de Xesco Boix crec que hi ha hagut poques veus com la seva, si més no que hagin tingut un altaveu, que hagin arribat on ell. Jo crec que tenia una veu molt sensible i, a la vegada, molt profunda. Tenia un do especial per comunicar-se amb els nens petits.

M: Ets fanàtica del vinil o no li fas manies als suports digitals?

J: Ni una cosa ni l'altre. És a dir, per exemple, jo baixo molt a Barcelona i sort en tinc del suport digital. M'agrada molt escoltar música, especialment si agafes Renfe... i clar sense aquest suport digital seria difícil. Hem passat del cassette al disc-man i fins ara. Un dia parlava amb algú sobre les hores que dedicàvem a fer els reculls i després t'estudiaves després de quina cançó posaves per crear tota la dinàmica en un mateix cassette. Clar això ara és una cosa romàntica que s'ha perdut, és veritat, que a mi m'agradava molt. Però la comoditat i el temps que guanyes no té preu.
També és veritat però, que jo ara intento no comprar discos, CDs. Prefereixo comprar menys música i esperar-me per tenir-la en vinil. Ara, per exemple, amb Spotify escolto molta música i llavors decideixo amb els diners que tinc en quin grup els inverteixo.

M: Què ha representat per tu el món infantil i la música?

J: És evident que si en la meva infantesa a casa meva hagués tingut uns altres inputs, no forçosament vol dir que hagués set diferent, però crec que probablement sí. Això no vol dir que tots els músics hagin tingut a casa un ambient en què sempre s'escoltés música perquè es coneixen molts casos diversos. Però jo crec que sí, la sort de tenir una infància, crec, molt idíl·lica i el fet d'estar envoltada sempre per música. Jo recordo que el meu pare posava cada diumenge música, i llevar-te amb el que crec jo que és música de qualitat no té preu. Penso que era molt suggerent i molt relaxant l'ambient que hi havia a casa, i tenir aquests moments de pau a certes edats crec que és molt important. Mirant enrere, la música sempre ha estat molt lligada a la meva vida, ha estat una influència i ha tingut un pes molt clar.

M: Quina ha estat la teva font d'inspiració per fer cançons?

J: Hi ha hagut diverses fases. És cert, que sempre que m'he apropat a un instrument per fer una cançó, la guitarra o el piano, sempre he estat motivada per estats d'ànim. Sempre ha estat així, tot i que també sé que hi tenen a veure altres factors. M'havia acostat a la música abans i havia tingut resultats molt poc satisfactoris, i va acabar sent com un repte de demostrar-me a mi mateixa que jo era capaç de fer alguna cosa de la qual jo em sentís orgullosa o, si més no, veure-m'hi reflectida en el què feia. Llavors, hi ha hagut diverses etapes, des de que d'una manera inconscient vaig agafar la guitarra i vaig començar a fer cançons amb 16 anys – la primera va ser per un xicot que vaig tenir -, i llavors ha anat evolucionant. Des d'aquell primer moment inconscient, que no sabia què feia, fins al moment en què estic ara. Si em preguntes ara crec que m'ha costat molt descobrir que el que m'agradaria a mi és poder viure de la música. De fer del què faig una professió. Però he hagut de passar per altres llocs per arribar a aquesta conclusió.
Per tant, hi ha diverses etapes, però gairebé sempre hi té a veure l'experiència personal.

M: Parla'ns de la banda que t'acompanya.

J: Actualment, la banda som el meu germà, en Toni, a la bateria i que m'acompanya des de fa molt temps, gairebé des del començament. Després la meva germana Carla que, a més de fer les veus és la que ens ha fet els dibuixos de les dues portades dels darrers dos àlbums. També hi ha en Marçal Ayats al Celo i en Guillem Plana a la guitarra elèctrica des del gener.

M: Sou una família d'artistes. Els pares són artistes també?

J: Artistes no ho sé si dir-ho així, queda molt prepotent. Sí que a casa sempre hi ha hagut molta creativitat. Els dos avis, per exemple, el matern va fer tota la carrera de música, i es dedicava a fer de músic, i el patern no tenia la carrera de músic però sí que li agradava molt escriure, llegir, tocava el piano... i jo crec que aquesta és la part que va heretar el meu pare. Tot això és el que ha explotat a casa i la meva mare també gaudeix molt llegint i amb el món del cinema.

M: Amb tres discs al mercat, amb quin d'ells et sents més identificada?

J: Ara mateix, si hagués de triar em quedaria amb aquest últim que ara ja té un any i quatre mesos de vida. El que passa és que ara mateix, penso que vull un altre so i que el so d'aquest disc ja queda una mica enrere d'on vull ser ara bàsicament, i de les cançons que tinc al cap, de com vull que sonin. Entre la gravació d'un i ara ha passat molt temps i el nombre d'influències que vas tenint, doncs la veritat he anat coneixent a molts grups i crec que del que es tracta és de deixar-te impregnar i d'intentar tenir la sensació que com a cantautora o com a compositora de cançons, creixo i vaig cap endavant.

M: Així ja tens en marxa un proper disc? Té data?

J: Sí està en marxa, de moment només té data de gravació, quan sortirà no ho sé. Estem treballant, però, per poder gravar al novembre i per tant, ja seria de cara al 2014.

M: Quan estàs fent un disc quin és el moment que més t'agrada? El moment en què et sents més a gust?

J: Quan estic gravant. L'estudi és una cosa que m'atrapa moltíssim, podria passar-hi moltes i moltes hores. Allà em passen les hores volant. Quan parlem d'un estudi que és casolà o pot ser bastant professional però que estàs amb un amic. Si és un estudi professional, el preu és diferent i has d'anar a la idea. Però a mi el moment de veure que les cançons van prenent forma, van agafant cos, les textures, les vas definint i tot va tenint forma. A vegades descobreixes sonoritats noves que no creies que volies que tingués la cançó però que la pròpia cançó hi ha un moment en què ho reclama. I aquesta és la part que m'agrada.

M: I els vídeoclips també?

J: Els vídeoclips són divertits després quan els veus, i quan els fas, evidentment, hi ha moments de tot. En el primer vídeoclip, com que era el primer, va ser tot molt excitant. Des del moment en què et presenten la idea, el moment en què arribes allà i veus tota la maquinària i totes les persones que fan possible el resultat final... A més, he tingut la sort que els dos vídeoclips que m'han fet, els han fet els Nowhere Shows i he tingut molt bona relació amb ells. I les dues experiències han set molt bones. I l'altre vídeoclip que l'ha fet l'Anna Ferrer Maldonado, ja el tenia i me'l va cedir, i aquest no hi havia un rodatge per part nostre.
El que sí passa és que acabes molt cansat, no t'he n'adones i en un dia fas dotze hores seguides de rodatge.

M: I com es presenta l'estiu pel què fa a les actuacions?

J: Ara ja estem fins a l'octubre presentant el disc. I després gravarem el nou disc. De fet, ara els discos tenen un any de vida. Ara va tot molt ràpid.

M: Per què tot va tan ràpid?

J: Jo crec que és el model de societat, del món en el què vivim. La indústria està acostumada, ens ha fet consumidors de coses de manera molt ràpida, del moment. I crec que els mateixos discos tenen la trajectòria que tenen. I també, clar, nosaltres no estem a la lliga de gent que fa gires d'anys, de mesos llargs, grups molt coneguts, que llavors suposo que els discos es poden allargar més.

A continuació us deixem el darrer vídeoclip de Joana Serrat, Sharing Wine.

Les fotografies d'estudi han estat extretes de la pàgina web de Joana Serrat i són obra de Albert Eritja i Albert Manau, respectivament.