Article mensual de Som Dones.
Diu Najat el Hachmi a un dels seus articles de l'Ara: "A l'Iran les dones són assassinades per no portar el vel, cremen la tela imposada a les places jugant-se la vida, desafien el poder autoritari i teocràtic per conquerir la pròpia llibertat, però aquí encara ens preguntem si no deu ser que el deure de cobrir-se el cap té un significat diferent a Catalunya. Com que aquí les lleis no imposen cap hijab deu ser que no, que vivim en un paratge sense violència i decidim, quina casualitat, assumir la imposició que en altres llocs imposen els teòcrates més misògins."Les que tenim una edat recordarem que anàvem ja de ben petites a l'església amb mantellina, allò ens feia una certa gràcia perquè, en lloc de negre com les dones adultes, les portàvem de color blanc, a vegades blau cel... quan les nostres mares eren joves, ens havien explicat que hi havia amigues que feien de policia moral i avisaven les dones que duien la mantellina tirada massa enrere o si anaven sense mitges a l'estiu. Jo hi veig un cert paral·lelisme amb el vel de la llei islàmica.
La policia de la moral és a tot arreu, cristiana i musulmana, però tenim tendència a creure que a l'Islam és un dret, quan, en el nostre cas, era una obligació.
La lluita de les dones iranianes necessita fer-se visible, donar-se a conèixer aquí i arreu, estan desprotegides davant un govern que les oprimeix en nom de la religió. Això aquí, a Occident, les dones ho varen patir durant segles, sempre en nom de Déu, però això va servir als governants i als poderosos per perpetuar un patriarcat on les dones quedaven invisibilitzades i se'ls negava el dret al coneixement i als llocs de poder civils i religiosos.
Per què les dones en general i les musulmanes en particular no ens organitzem fent actes de protesta arreu traient-nos el vel públicament o tallant-nos els cabells en solidaritat amb les dones de l'Iran? Precisament, les que viuen en un entorn familiar culturalment musulmà penso que haurien d'estar més sensibilitzades en això; elles poden tenir accés a la cultura, a estudis universitaris, practicar esport vestides segons el reglament esportiu, no tenen entrebancs... o sí? O potser no ho fan per por? Si és així tenim un problema, més gran individualment que les mateixes dones iranianes, perquè el d'elles és públic, mentre que si una dona d'aquí no s'atreveix a fer aquest gest per por és que el problema el té sola i no el pot compartir, és més invisible perquè és únic, individual, personal... Se sent ofegada per aquest patriarcat que no li deixa prendre decisions en un món on la seva llibertat és el primer dels seus drets.
Hem de lluitar totes, creients i no-creients, perquè les dones de l'Iran puguin gaudir dels seus drets i que els símbols siguin escollits amb llibertat i no sota pressió; ens hem d'organitzar les dones, perquè és de l'única manera que assolirem la igualtat aquí a l'Iran i arreu.
Mentrestant, al món, la violència contra les dones continua...
El mes d'octubre ha estat assassinada:
El 23 d'octubre. Adoración G.G., 27 anys. Alcoi (Alacant).
La recordem, la visibilitzem.
Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.
