La masculinitat en crisi
Article de Som Dones
Aquest mes ens fixem en una de les sèries més vistes d'aquest 2025, que es titula Adolescència i la podem veure a la plataforma Netflix. Aquesta minisèrie se centra en l'acusació d'assassinat d'una noia de 13 anys per part del protagonista, en Jamie. L'argument no pretén esclarir qui ha estat l'assassí, com en la majoria de sèries d'aquesta mena, sinó que vol fer entendre a l'espectador les causes que han portat al jove a cometre l'assassinat i a reflexionar sobre els factors que poden haver portat a un adolescent a cometre un acte de violència masclista. En aquest sentit, posa sobre la taula una realitat complexa: com es construeix la masculinitat en l'era digital i com certs discursos misògins arrelats a internet poden desembocar en violència. Un dels fenòmens més preocupants en aquest sentit és el dels incels (involuntary celibates, o cèlibes involuntaris).
Els incels són homes que es defineixen a si mateixos com a víctimes d'un sistema que, segons ells, els ha negat l'accés al sexe i a les relacions afectives. Aquest sentiment de frustració es canalitza sovint en un profund odi cap a les dones, a qui culpen de la seva solitud, i també cap a altres homes que consideren més atractius o exitosos. En espais d'internet com fòrums i xarxes socials, aquests discursos es retroalimenten fins al punt de justificar obertament la violència masclista.
L'efecte de les xarxes socials i la crisi de la masculinitat
L'auge dels incels i altres subcultures misògines no es pot entendre sense el paper de les xarxes socials. A través de TikTok, YouTube o fòrums com Reddit, joves en moments de vulnerabilitat emocional troben comunitats que els ofereixen respostes fàcils: si no tens èxit amb les noies, no és culpa teva, sinó d'un sistema feminista que ha girat en contra dels homes. Aquests discursos els proporcionen una explicació reconfortant per a la seva frustració, alhora que generen un enemic clar: les dones, el feminisme i la societat.
Figures com Andrew Tate han aprofitat aquest malestar per construir discursos de “superació” que, en realitat, fomenten models de masculinitat agressius i autoritaris. El seu missatge és simple: els homes han de recuperar el seu “poder” sobre les dones i el món, sovint mitjançant la intimidació i la dominació.
El fet que el model tradicional de masculinitat s'estigui desdibuixant, però que se segueixi transmetent als nois que han de ser forts, segurs i dominants, fa que molts no encaixin en aquest patró i no sàpiguen com gestionar-ho. En lloc d'acceptar la vulnerabilitat com a part de la condició humana, se'ls diu que han de lluitar contra qui els vol “debilitar”.
Individualisme, masculinitat i violència sexual
En aquest context, l'individualisme exacerbat de la societat actual juga un paper clau. Els joves creixen en un món on la connexió humana cada vegada és més fràgil, les relacions són superficials i la validació passa per la imatge projectada a les xarxes. Aquesta manca de comunitat real i suport emocional facilita la penetració d'ideologies que prometen una identitat clara i un sentit de pertinença.
Aquesta combinació té conseqüències greus, especialment en les relacions entre nois i noies. Adolescència mostra com certs adolescents interioritzen actituds masclistes que es tradueixen en pressió sobre les noies, justificació d'agressions i un desconeixement profund del consentiment. L'escenari que planteja la sèrie no és excepcional, sinó un reflex d'una realitat creixent.
Com combatre aquest fenomen?
L'educació en afectivitat i sexualitat, l'esperit crític davant els discursos misògins i la promoció de models de masculinitat alternatius són essencials per revertir aquesta situació. Cal ensenyar als nois que la masculinitat no ha de basar-se en la dominació ni en la repressió emocional, sinó en el respecte, la col·laboració i la capacitat de gestionar les pròpies emocions.
Adolescència ens posa davant d'un mirall incòmode: el problema no és només la violència extrema, sinó la normalització de discursos i actituds que la fan possible. No n'hi ha prou amb condemnar les conseqüències; cal intervenir en les causes.
Al mes de març han estat assassinades:
06 de març. Eva, cognoms no coneguts de 36 anys. Blanes (Girona)
07 de març. Rosa Guillén de 73 anys. Archena (Múrcia)
09 de març. María Belén Cortés Flor de 35 anys. Badajoz.
16 de març. Andrea Bejarano Echeverri de 34 anys. Burgos.
16 de març. Vicenta Estellés de 84 anys. Turís (València)
16 de març. Nom i cognoms desconeguts de 74 anys. Sòria.
19 de març. Joana B. J. de 79 anys. Puigpunyent (Mallorca)
31 de març. Diana C. de 48 anys. Las Palmas de Gran Canaria.
31 de març. Amelia, cognoms desconeguts de 2 anys. Plasència (Càceres)
Al mes d'abril han estat assassinades:
01 d'abril. Nadia, cognoms desconeguts de 5 anys. Múrcia.
04 d'abril. Doreen, cognoms desconeguts de 78 anys. Martos (Jaén)
06 d'abril. Josefa F.G. de 76 anys. O Bolo (Ourense)
18 d'abril. Marta, cognoms desconeguts de 44 anys. Calafell (Tarragona)
23 d'abril. Natividad (Naty), cognoms desconeguts de 68 anys. Màlaga.
24 d'abril. Rocío, cognoms desconeguts de 54 anys. Cartaya (Huelva)
25 d'abril. Miriam, cognoms desconeguts de 35 anys. Haro (La Rioja)
25 d'abril. Triana Arias de 41 anys. Las Palmas de Gran Canaria.
30 d'abril. Elvira M.B. de 77 anys. Colmenar Viejo (Madrid)
30 d'abril. Dolores, cognoms desconeguts de 79 anys. Sangonera La Seca (Múrcia)
Les recordem, les visibilitzem!
