Dària Serrarols és escollida pubilla 2023.
El filòleg Francesc Codina i Valls va ser l'encarregat de fer el pregó de la festa major de Taradell, diumenge el vespre. Codina va explicar les seves arrels taradellenques en una síntesi entre els orígens de tornar al poble dels avis, tornar a la infantesa -ja que té previst instal·lar-se a viure a Taradell-, i una reivindicació del lloc, la llengua, el país, la identitat i complexitat de la situació actual.
"Amb una història tan llarga i intensa com a catalans i taradellencs, tenim una llengua pròpia que ens ha servit i serveix per reconèixer el nostre país". D'aquesta manera començava el pregó un Codina que va explicar la seva vinculació amb Taradell per la branca paterna. Nascut a Granollers, amb 2 anys va venir a la Plana de Vic on va anar a viure-hi però els seus pares van construir una casa a Taradell l'any 1957. Va ser en aquesta a casa on juntament amb el seu germà Magí va passar gran part dels estius: "Va ser una mena de porta d'entrada al paradís. Érem mig estiuejants, però ens hi passàvem molt temps i molts familiars i molta gent ens considerava mig taradellencs". Per Codina les estades a Taradell eran "aire i llum" comparades amb "el contrast d'ambient vigatà fosc i tancat".
D'aquella època d'infant i adolescent Codina recorda un Taradell amb una "vida alegre del poble, el cine dels diumenges, la fira i l'envelat de la festa major, però per damunt de tot els camps. La vivència d'un món de pagès al costat de les fàbriques i dels senyors que estiuajaven a les torres, un món rural que ha tractat una gran tranformació com han tractat moltes de les novel·les d'Antoni Pladevall i Arumí". Aquest Taradell també li va servir per descobrir la natura i els jocs a l'aire lliure, les tardes amb bicicleta i Can Grapes.
Francesc Codina va continuar el seu pregó reivindicant la llengua catalana: "Taradell ha donat lloc i llengua a moltes persones . Antics estiuejants que han acabat vivint-hi sempre. Taradell els/ens ha donat aquests dos components bàsics de la identitat: la llengua i el lloc. Taradell ens distingeix per tenir una gran capacitat d'enamorar i d'integrar, ha donat prou proves durant el temps: gabatxos, gitanos, andaluses i darrerament les noves immigracions del segle XXI que fan que a la vila hi visquin persones de 51 persones de nacionalitats diferents". En aquest sentit va dir que "és una bona ocasió per reafirmar la voluntat de cohesió social perquè la festa major és la festa de tothom" i va concloure assenyalant que "cal que siguem nosaltres els que acceptem les herències del lloc, la llengua i la pàtria".
Dària Serraols Soldevila, pubilla de Taradell 2023
Dària Serrarols subsituteix a Txell Alcubierre que va explicarque "se m'ha fet curt" i va reivindicar que "ens donin més feina". També hi havia l'hereu, Marc Masramon, que feia el seu primer acte oficial ja que per diversos motiu no n'havia pogut fer cap. Serrarols, membre de l'Esbart Sant Genís, va explicar que feia poques hores que havia sabut que era la pubilla: "No volia que m'ho diguessin per nervis". Viu a Taradell des de quasi bé tota la vida, ha fet música, patinatge i Tonis i actualment també munta a cavall a banda de ballar a l'Esbart. Serrarols va destacar que "els joves s'han d'implicar més amb el poble".
Mercè Cabanas brinda pels darrers nadons nascuts al poble en les darreres setmanes
L'alcaldessa de Taradell, en el brindis de festa major, va agraïr a Francesc Codina aquest "fantàstic pregó" i a totesles entitats i regidors "i a tothom que fa que aquesta festa grossa siguin dies de retrobaments i alegria". Va comentar que "veiem convenient organitzar activitats que ens facin sentir molt bé i la festa major és una bona excusa, gaudim-la". També va parlar de felicitat i d'actitud: "Cohesió, natura, qualitat de vida són objectius que podem tenir per fer un Taradell millor, hem d'abandonar la queixa i el mal humor". I va conlcoure amb el verb "perseverar per aconseguir objectius individuals i col·lectius: tenim molta feina per fer un poble encara més just".
Actuació de l'Esbart Sant Genís i la Cobla Lluïsos
Com és habitual la Cobla Lluïsos, dirigida per Pau Albert, va encetar l'acte interpretant Els Segadors mentre els dansaires de l'Esbart Sant Genís apropaven la senyera per les escales del dipòsit de Can Costa. L'Esbart, amb música de la cobla taradellenca va ballar quatre danses: Ball Cerdà, Araneses, Bolero de Torrent i Ball Pla de Sant Mateu.
