La biblioteca Antoni Pladevall i Font va ser acollir divendres al vespre la presentació del segon volum NOU VINT-I-U Taradell història, imatges i memòria. A l'acte hi van participar el seu coordinador, Salvador Solagran; l'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer; el regidor de Cultura, Santi Estragués, i Berta Vaqué. Aquest segon volum està format per un recull de nou articles, monogràfics, memòries o imatges de múltiples temàtiques que mantenen sempre com a eix vertebrador la vila de Taradell, les rodalies i la seva gent.
Escoltisme a Taradell. Primer període: Del 1961 al 1968, de Francesc Homs i Soler.
L'article descriu un primer període del moviment escolta a Taradell que va començar a principis dels anys seixanta i que va continuar durant vuit any amb molta activitat. Homs descriu com es va formar a Taradell aquest moviment, l'organització, els objectius, activitats, campaments d'estiu, els valors que compartien. Detalla curiositats de l'uniforme o bé per exemple que era un dels viratges què havia de fer l'aspirant la nit abans de la promesa. També altres consideracions com la patrulla, el cant, que era el xiulet escolta, la Promesa i la Llei. En definitiva, és un resum d'aquests vuits anys, fins que el mes d'abril de 1968 van decidir suspendre les activitats.
Passat, present i futur de la salut a Taradell. Primera part: Una mirada al passat, de Bernat Serdà i Beltran.
Ens apropa a conèixer l'estat general de la salut dels taradellencs i de quins recursos sanitaris i condicions de vida disposaven des del segle XVI fins ben avançat el segle XX: El Dr. Bernat Serdà, que durant més de 40 anys va ser metge de Taradell, va fer un estudi titulat ‘Topografia mèdica de Taradell' que l'any 1966 va presentar a l'Acadèmia de Medicina. Tractava sobre l'estat de salut i sanitari que tenia la població en aquells anys i èpoques anteriors: estadístiques, condicions de vida, moviments demogràfics, patologies dominants i d'altres. Sintetitzant aquestes dades, el seu fill Bernat les posa a l'abast de tothom i en molts apartats les complementa.
Passat, present i futur de la salut a Taradell. Segona part: L'altra mirada, el present tot albirant el futur, d'Albert Ledesma i Castelltort.
Complementa l'article anterior i descriu la situació actual comparant-la amb l'article de Serdà. En aquest treball es pretén explicar el perquè i el com dels avenços que s'han produït en l'estat de salut de les persones i en la sanitat del país en aquest curt període de temps. Aportant algunes dades es vol destacar la magnitud i, fins i tot, l'espectacularitat d'aquests avenços que han anat molt més enllà del que ens esperàvem o podíem imaginar. Ho divideix en diversos apartats: resultats assolits en la salut, perquè hem assolit aquests resultats tant positius, actuacions que hi ha contribuït, les vacunes, els antibiòtics, l'antisèpsia, avenços farmacològics, sistema sanitari públic, la prevenció, la sanitat animal i alimentària i altres mesures com les condicions de vida, l'urbanisme, medi ambient i tractament de les aigües.
La causa pia del Gremi de paraires i teixidors. Fundació per dotar les filles dels agremiats, d'Antoni Pladevall i Font.
Dels paraires i teixidors Antoni Pladevall en parla en el primer volum de la Història de Taradell, editat el 1995. Quan la va escriure desconeixia un important fons de documents originals, ric especialment en temes del nostre Gremi de Paraires i Teixidors. Aquest fons procedeixen de l'arxiu familiar dels antics senyors i barons del gran terme del Castell de Taradell guardats al castell dels Ducs d'Híxar fins que la duquessa d'alba, en la que es va refondre aquell llinatge els va dipositar a l'Archivo de la Diputación General de Aragón. Els dos documents seleccionats publicats fan referència a una fundació social i piadosa del Gremi, consistent en un fons monetari que servia per dotar les filles dels mestres agremiats.
El pedró de la creu o la creu dels Miquelets o la Creu del Pujol, de Josep Baucells i Reig.
Està situada a la punta d'un serrat a prop de la masia del Pujol. L'escrit a una de les cares del Pedró constata que en aquest lloc hi van morir 99 Miquelets. L'article de Josep Baucells tracta d'un sagnant combat entre les forces absolutistes i l'exèrcit de l'Estat, de tendències liberals, ocorregut en aquest indret l'any 1822. El pedró fa referència als 99 Miquelets morts en aquest combat i que van ser enterrats en un camp molt proper anomenat per aquest motiu camp o feixa dels morts. És interessant la lectura de l'apèndix de l'article amb els textos transcrits en els diaris.
El cost humà de la Guerra Civil i la Postguerra a Taradell, de Josep Miret i Mercè.
Josep Miret ha fet un treball extraordinari de recerca per poder elaborar la llista d'un centenar de noms de persones víctimes de la Guerra Civil. Tots tenen com a nexe en comú Taradell i tal com diu el mateix autor “són víctimes mortals de tots els bàndols, o de cap, sense distinció”. En aquest article l'autor comença amb la següent reflexió: “molta gent creu que la Guerra Civil és molt aliena i llunyana. I si aprofundeix una mica trobarà l'evidència que el passat no passa mai, que el passat influeix el present i que, per força, res del que som, sentim i pensem s'entén sense la Guerra Civil”.
La música coral a Taradell. Una primera aproximació (1870-1920), de Xavier Burillo i Royo.
L'article és un primer recull del cant coral entre els anys 1876 i 1920 i centrat a l'entorn de la parròquia. Xavier Burillo no solament es limita a presentar els cors o grps l ocals sinó que per arribar a comprendre el perquè i el com van néixer, fa un exhaustiu estudi de com estava el context polític, social i religiós de l'època, a Catalunya i en particular a Taradell, en el darrer terç del segle XIX. Posa com exemple Claver i el moviment coral. Dels cors locals de l'època menciona els de Sant Lluís Gonzaga i de Santa Filomena, el cor o capella de música de Sant Genís, les cantades de caràcter popular i la composició de grups corals. I en quan el repertori fa esment sobretot de l'apartat de música religiosa gràcies a les partitures que es conserven a l'arxiu de l'orquestra-cobla Lluïsos.
Les orquídies de Taradell. Imatges, de Pere Espinet i Godayol
Els amants de la natura i en especial els enamorats de les plantes silvestres gaudiran molt amb les imatges d'aquestes orquídies, d'espectaculars flors que es poden trobar en els indrets del terme de Taradell. Espinet parla de que a Taradell n'hi ha prop de 40 espècies des de finals d'hivern fins a la tardor, tot i que algunes són molt escasses. Les orquídies són plantes capdavanteres de l'evolució al regne vegetal i mestre de l'engany per atreure els pol·linitzadors. De la bellesa d'aquestes plantes en dóna testimoni les imatges que minuciosament ha sabut captar Espinet mitjançant la fotografia i que presenta degudament catalogades i que com ell mateix diu són “joies del nostre patrimoni natural”.
Cobla-Orquestra Lluïsos de Taradell. 140 anys de fermesa, de Salvador Solagran.
Es va fundar l'any 1876. Els seus 140 anys de fermesa en actiu els fa ser l'orquestra cobla més antiga de Catalunya. L'any 1986, la Generalitat de Catalunya els va concedir la Creu de Sant Jordi. L'article dóna una pinzellada d'aquest llarg recorregut: des dels anys que era només l'orquestra de quan va passar a ser orquestra-cobla amb la introducció de les sardanes dins el seu repertori fins els últims anys en què és únicament cobla. I acaba amb un llistat de tots els músics que n'han format part.
