Embarassos gestats per un robot

No es queda embarassada i vol ser mare?

Fa dies vam conèixer a una empresa xinesa que treballa en un robot humanoide que gesti i que aconsegueixi parir una criatura. Diuen que tindrà un prototip per al 2026 i que el vendrà a uns 13.000 euros. Consideren que és millor que la inseminació artificial, perquè aquesta falla a vegades i el robot és garantia d'èxit. La veritat és que el projecte encara està lluny de ser realitat. Hi ha qüestions mèdiques, biològiques i ètiques que la frenen. Però el negoci és aquí.

Venen el robot com en la peli: és la solució per a les dones. Això crea dues classes: les pobres que pareixen, que veuen perjudicades les seves carreres o que sofreixen riscos en la seva salut; i les riques, amb els seus treballs i que no es veuen afectades per res. Però ull, això no és nou. Hem vist granges d'òvuls o granges de dones en diversos països, pagades com a ventres de lloguer. Dones a les quals els compren la seva capacitat reproductiva i, no és casualitat, que sempre estiguin en situacions vulnerables. Per descomptat, en aquest negoci del robot mare tampoc es parla de les conseqüències que tindria una generació de criatures privada de la connexió materna. De totes maneres, la propaganda ja està aconseguida amb els ventres de lloguer, on ja van intentar convèncer que no existeix connexió entre la criatura i la mare que l'ha gestat i parit.

Però la idea del robot va més enllà. Va d'un somni que sempre ha volgut el patriarcat: quedar embarassats i parir. Hi haurà qui digui que és cosa de les feministes, que li busquen la punta a tot, però no. Aquest somni ha existit des de fa milers d'anys. En l'antiga Grècia, el mateix déu Zeus havia parit. Sòcrates defensava que ell "paria idees". I Eurípides va deixar escrit, en boca de Jàson, un desig compartit per aquella societat: "Els homes haurien d'engendrar fills d'alguna altra manera i no hauria d'existir la raça femenina: així no hi hauria cap mal per als homes". Els grecs deien que les dones eren forns on es coïa el fetus. Temps després, hi ha documentació de la covada, quan el pare imitava a la mare. És a dir, ella, acabada de parir, es posava a fer les seves tasques i ells es ficaven al llit, simulaven dolors de part i rebien les cures que ella mereixia. I d'allò, l'actualitat. Que consti que abans ja estaven investigant la creació d'úters o placentes artificials amb altres fins, sobretot perquè ciatures prematures puguin sobreviure.

Però anem a una lectura més enllà. Saben qui està boig de felicitat amb aquesta notícia del robot? Doncs els fòrums de la masclosfera. Aquests tipus que odien a les dones, en espais plens de incels (cèlibes involuntaris). Diuen que per fi la dona ja no serviria per a res (no sé d'on es trauran els òvuls, clar), però insisteixen que seria la fi per a elles. Que s'acabaria amb el discurs de les que no volen tenir fills. I apunten que, a més, es traurien de sobre la immigració com a excusa per a augmentar la natalitat. Uns simples robots podrien solucionar els problemes del futur per als que vulguin ser pares i per als propis Estats. Insisteixo, queden encara moltes llacunes perquè això sigui veritat. Potser mai arriba a ser-ho. O potser, la nostra generació no ho veu, però sí les seves netes o besnetes. La pregunta és què serà d'aquest futur per a elles i per a les seves maternitats? O, un pas més, sense l'opció de ser mares, alguns homes… què faran amb les dones?

Al mes d'agost han estat assassinades:

04 d'agost. Ilham, cognoms desconeguts de 34 anys. Don Benito (Badajoz)

08 d'agost. Noèlia González Gutiérrez de 45 anys. Avilés (Asturies)

24 d'agost. Nom i cognoms desconeguts de 54 anys. Motril (Granada)

Les recordem, les visibilitzem!