Aquest diumenge, en el marc de l'homenatge que va fer l'Ajuntament de l'Esquirol al músic i compositor Jaume Pons i Jufré en motiu del centenari del seu naixement, els Lluïsos Cobla de Taradell van presentar el disc Bell Cabrerès format per 12 sardanes del mestre Jaume Pons.
L'acte va consistir en un concert en el qual la cobla va oferir una proposta moderna i elegant d'entendre la música per a cobla, amb obres clàssiques redimensionades pel director de la formació Esteve Molero. Tot seguit es va fer una audició de sardanes amb nou peces de Pons. El vincle de Lluïsos Cobla i el mestre compositor Jaume Pons ve de lluny. A part de ser una de les cobles que tenia en repertori les sardanes del mestre, també va ser l'escollida per fer el concert d'homenatge al compositor, celebrat a Manlleu el 23 d'abril de 1994.
Contingut del disc 'Bell Cabrerès i altres 11 sardanes d'un somni'
El 1918, any en què va néixer Jaume Pons i Jufré a L'Esquirol, es va fundar una orquestra que tindria molta anomenada: Els Fonts, a Manlleu. Ningú s'imaginava que el nounat acabaria formant part d'aquesta formació capitanejada per Antoni Font unes dècades després. Font va ser mestre seu, com ho havia estat també mossèn Josep Aulet. En realitat, la vertadera escola musical de Jaume Pons no van ser els estudis escadussers, sinó la seva experiència dalt dels escenaris. A més de la seva estada de deu anys als Fonts de Manlleu, Pons va formar part dels Melodians (anteriorment anomenats Martínez) i Muntanyenca (anteriorment dits Els Rítmics). Va interpretar-hi els papers de fiscorn, trombó i violí, alhora que va començar a escriure música: sardanes, caramelles i algun himne.
El novembre de 1993, amb un catàleg de més de cent sardanes, Pons escrivia una nota de comiat: “Gràcies de tot cor a totes aquelles cobles que han tingut l'amabilitat d'interpretar-me'n alguna, com la Genisenca, els Lluïsos, els Bofills i la Canigó. (…) Una abraçada ben forta a tots aquells amics que han sabut comprendre i apreciar la meva modesta feina… També gràcies als altres, perquè entre tots es fa tot”. Al cap de pocs dies moria a Manlleu.
La seva peça més coneguda, que ha esdevingut gairebé un himne popular, és la sardana Bell Cabrerès, que dóna títol a aquest enregistrament. Les peces són:
