Fa ja uns mesos, encaràvem la celebració dels 15 anys del Xocolater de Taradell amb tot un seguit d'actes i de reptes. Després de presentar la xocolata Caligo (2012) i Utopia (2018) ens il·lusionava enormement presentar-vos una nova xocolata: Batecs Dolços, una xocolata que us faria volar, una xocolata plena de sorpreses i bons moments.
Aquesta presentació va suposar un repàs als projectes solidaris en els quals hem participat i també va ser un acte de celebració de la nova oportunitat que la vida ens va donar després de l'ictus que va patir la Sandra. En aquella celebració hi va haver esperit de superació, il·lusió, esperança i, com sempre, una gran dosi d'esforç i perseverança.
La nova xocolata, Batecs Dolços, ens proposava volar fins a l'illa de Sao Tomé, un dels països productors de cacau. Seria un viatge en família, en petit grup, un viatge que va ser preparat magistralment i amb molt d'amor pel naturalista Jaume Sañé i en el qual ens acompanyarien quatre persones que resultarien afortunades en un sorteig.
Un nou repte, una nova experiència... ja ens coneixeu! A casa hi ha molt més que xocolata! Hi ha somnis, objectius, projectes, promeses... I avui voldria fer-vos un breu apunt o reflexió sobre les coses que hem viscut des d'aquell dia, de les coses que tenim al davant i que hem de gestionar.
En una de les moltes converses que vam tenir amb en Jaume sobre el viatge a Sao Tomé, viatge que comencem demà, vam parlar del tema de la mobilitat de la Sandra. Crèiem que a la Sandra ja no li caldria la cadira de rodes per a desplaçar-se sinó que faria ús del bastó. Doncs bé, ja podeu veure com les coses no surten sempre com un les ha imaginades... Malauradament, en Jaume ja no és amb nosaltres i la Sandra haurà d'utilitzar una cadira de rodes per fer els camins de Sao Tomé.
Hi ha una cançó de Txarango que explica molt bé el que estem vivint. Diu així:
La vida és tan fràgil,
és tan fràgil estar aquí,
recorrent el camí,
agraint cada passa...
I és en aquesta absoluta fragilitat en la qual ens movem on hem de seguir lluitant per viure lent i assaborir la vida.
Jaume, demà marxem de viatge i volem que sàpigues que et farem el millor dels homenatges des d'aquella illa; també et volem dir que ens hi acompanyaran la Marta, la Dia i l'Arnau. Estarem junts i ens cuidarem els uns als altres i farem el viatge que tu, metòdicament, vas organitzar per celebrar els nostres 15 anys. Ho farem ben fet, no et defraudarem! I tu estaràs amb nosaltres, en cada animal o planta de l'illa, en cada raig de sol que ens il·lumini, en cada onada que esclati a la sorra, en cada alè d'aire...
Crec que no cal dir res més, bé, sí, Jaume: T'estimem!
Sandra, companya de vida, farem camins tots junts! Farem els que puguem i els que no, els mirarem, els somniarem o els inventarem però sempre junts. Gràcies pel teu exemple.
Raül Cegarra, el Xocolater de Taradell
