Ramos Santiago, Jesús

Jesús Ramos

Ramos Santiago, Jesús (10 de juliol de 1961) Inicia la seva formació amb estudis de ceràmica a la Escola Massana, i un any d'escultura al taller d'un mestre escultor. Posteriorment es va llicenciar en Belles Arts, en l'especialitat de Pintura, a la Universitat Sant Jordi, de Barcelona. Des de l'any 1999 resideix a Taradell, on també té el seu estudi de pintura. Les seves activitats al nostre poble van des de la presidència de l'Ampa de l'escola St. Genís, a la fundació d'un col·lectiu artístic (Col·lectiu Espai Món Rodó) que va presidir fins a la seva dissolució. Ha col·laborat amb diferents entitats del poble: Esbart, Teatre, Tonis... 

Des de l'any 1980 ha realitzats nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals, arreu de Catalunya (Barcelona, Vic, St. Feliu de Guíxols, Tremp, Terrassa, Centelles, Avinyó, Casavells...); d'Espanya (Madrid, Valladolid, Huesca, Zamora...); d'Europa ( Sicilia, Holanda, París, Roma, Berlín...) i més enllà... Georgia i Miami. L'any 2001 va fer una pintura mural per a l'aeroport del Prat,  Barcelona. Sala Canuda (VIP). Una altra de les seves passions és la literatura i la poesia, tant a nivell de lector com d'escriptor. L'any 2002 publica el poemari Sólo palabras, Ed. Emboscall, Vic.

Des de l'any 2005 participa en l'Abril Poètic de Taradell. Ha col·laborat amb la biblioteca en xerrades, disseny de logos, presentació de llibres, etc. És membre de l'organització del Premi Literari Solstici, des de la seva fundació en 2003 (creador de la imatge i membre del jurat). Actualment treballa com a professor d'Educació Visual i Plàstica a l'ESO.

SW0333 XBOTR1PT1PR01 0049 230217154233 001 (1) page 0001

Sólo palabras (1998) "Sólo palabras" 2002, és el primer llibre publicat, i recull poemes escrits, principalment, a finals dels vuitanta i principis dels noranta, en una època de grans canvis personals. Son poemes escrits en castellà, l'idioma matern i amb el que es va iniciar a la lectura i l'escriptura. S'inclou també, per decisió pròpia, "Nana para adormecer a un padre" de 1997, que pertany a les obres posteriors a aquesta època. 

"Sovint, passejant pels carrers, m'he preguntat com serien les persones que visquessin darrera la pell d'aquelles cases. En molts casos he tret el cap per mirar al seu interior a través de les seves finestres, i he arribat a conèixer només una zona reduïda de la seva existència. En la poesia sempre m'ha passat el mateix: quan llegia un poema em preguntava com seria qui habités darrera d'aquelles paraules... però aquesta pregunta -com observant a través de les finestres- no em mostrava tot el que volia saber. Ara sóc jo el que miro cap enfora, a través d'aquests poemes des dels que us veig passar."