Estiuejant de tota la vida a Taradell. La seva iaia era cubana i va anar a viure primer a Madrid i després a Valladolid. La seva mare va anar a viure a Barcelona i des de que es petita recorda els estius a Taradell. Marxaven de Barcelona sempre el mateix dia, el 21 de juny. A Taradell vivien al carrer Domènec Sert, al costat de Can Saca. De fet, explica que per ells, l’avi Saca era el seu avi. Va ser una de les estiuejants que més es va integrar al poble i que més es feia amb la gent de Taradell. Jugaven a la carretera (de Balenyà) i s’hi passava entre tres i quatre mesos. El seu pare era inspector de treball, viatjava molt i es guanyava molt bé la vida. Molta gent de Taradell l’anava a veure per arreglar ‘problemes’ que poguessin tenir a la fàbrica.
El transport i l’equipatge. Barcelona-Taradell
De Barcelona pujaven amb tren fins a Balenyà. Allà agafaven el cotxe de línia d’en Prat. L’equipatge però el portaven els de can Pla.
Un dia d’estiu
Anaven a escola d’estiu amb les germanes Dominiques. Portaven els quaderns de Barcelona i la germana Rosa els hi feia fer. Després tornaven a casa, esmorzaven i jugaven al carrer o a la Viña d’en Pallassa. A la tarda anaven a banyar-se al riu. Hi anaven amb la seva mare que els va ensenyar a nedar a la bassa d’El Molí.
Las chicas de Servicio
Era habitual que molts dels estiuejants portessin les seves minyones i cangurs anomenades també Las chicas del Servicio. Aquestes feien festa els dijous a la tarda.
El primer record que la Pilar en té de la seva infantesa a Taradell és la Vinya d’en Pallassa. També hi ha el d’anar a buscar aigua a la Font Gran on “tothom hi anava a fer tertúlia” o la visita de la Mare de Déu de Fàtima: “Ens van donar vacances a Barcelona i vam pujar a veure-ho”. Recorda tots els carrers engalanats amb flors de paper penjades amb cordes. També com a cada casa es portava la Sagrada Família.
El seu avi va estar a punt de comprar la Villa María. S’havia venut una casa a Cuba i va voler invertir a Taradell però com que tenia tres pisos no la va comprar. En canvi van comprar un terreny l’any 1948 on tres anys més tard s’hi acabarien la casa.
En Lenci
Amb en Lenci (Florenci Solà) i la seva burra anaven a tot arreu d’excursió: Puiglagulla, l’Enclusa, a menjar a fora, a passar tot el dia en un determinat lloc...
La Guerra
Una de les coses que més la marcat de la Guerra, vivint a Taradell, va ser el bombardeig: “Ens deien que havíem de cantar perquè no ens foradessin els timpans”. També parla d’una fossa on hi ha gent enterrada.
Anècdotes
D’anècdotes recorda com, en plena època de l’estraperlo, el seu pare va portar un dia un pa blanc però no els hi va agradar. Estaven acostumats al pa negre que “el sucaves en el cafè amb ell i no es mullava”. O com a Mn. Vilacís se li aixecava el vestit, la construcció del campanar nou, la relació amb la resta d’estiuejants, en Pep Cacauero i com la seva mare els hi donava una pesseta per anar al cine; la botiga d’en Bates on hi anaven a comprar xuxes; o les estones passades a Can Mont-rodon mirant com feien el pa assentats sobre els sacs de farina.
