'Moments del CAU', a la mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Per tercer any consecutiu l'Arxiu Fotogràfic Taradell juntament amb el Grup de Recerca Local i l'Arxiu Fotogràfic participarà a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. 
Dimecres 24/10/2018
Amb el nom de Moments del CAU, la sessió que es portarà a terme el dijous 25 de maig a les 8 del vespre a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font, estarà dedicada a l'Agrupament Escolta Rocaguinarda. Es tracta d'una projecció de 20 minuts en la qual es reviuran algunes de les activitats d'aquesta entitat taradellenca d'educació i lleure formada per joves que van iniciar la seva activitat a principis dels anys 60. La sessió mostrarà imatges d'algunes de les activitats organitzades pel Cau a través d'unes filmacions de Joan Serra que es complementaran amb fotografies de l'Arxiu Fotogràfic cedides per Josep Güell i el mateix Agrupament Escolta Rocaguinarda. No es tracta d'un documental en la qual s'explica la història de l'entitat taradellenca sinó que és una projecció per reviure i recordar alguns dels moments viscuts pels escoltes taradellencs.

 

L'Agrupament Rocaguinarda

El 14 de maig de 1961 trobem el primer fet documental de l'escoltisme a Taradell. Va ser el dia de la primera promesa escolta d'un taradellenc, Francesc Homs i Soler. Així naixia l'Agrupament Escolta Rocaguinarda a Taradell i, des de llavors, es van començar a fer les primeres sortides i reunions. El primer local del CAU, tal i com s'ha conegut l'agrupament des del principi, va ser un local de les golfes de la rectoria. Tres anys més tard van construir un local propi, una caseta feta d'obra amb unes golfes de fusta, en un bosc de la Codina. Allà mateix també s'hi va construir una pista de tennis i es va anomenar la zona com a Camp Rocaguinarda. Els escoltes portaven uniforme i l'agrupament, tot i l'objectiu principal de la formació, organitzaven en determinats moments activitats obertes al poble com recollida d'ampolles de vidres, venda de llibres per Sant Jordi, feien pessebres a diversos indrets del poble i van construir la creu del Castell, un escenari sempre molt vinculat amb els escoltes taradellencs. El 21 d'abril de 1968 però es posava punt i final a la primera etapa del escoltes al municipi.

Quatre anys més tard, a finals del 1972, en una sortida al Castell d'en Boix sorgeix la idea de muntar excursions i fer activitats pel poble. D'aquesta manera, i després de diverses reunions, a principis del 1963 un grup de joves reinicien el moviment escolta a Taradell. Els primers caps van ser Joan i Jaume Serra, Pere Blanch, Xavier Cuní, Josep Riera, Antoni Morcillo, Josep Generó, Josep Güell, Joan Vilardell, Montserrat, Josefina i Isabel Autonell i Antònia Victori, Maria Rosa Tió, Teresa Vilardell, Imma Muns i Maria Pasqual. El CAU renaixia amb uns lligams religiosos, d'aquí la missa que cada 12 d'octubre es feia al Castell de Taradell per inaugurar el curs o el monòlit que van fer construir per homenatjar a Mn. Joan Vilacís, l'any 1982.

Des de sempre però els escoltes han tingut una gran incidència a l'activitat social de Taradell. L'any 1973 van fer el primer pessebre vivent que va tenir lloc a la Caseta de l'Hortalà. Més endavant a la Pedrera de la Codina i als jardins de la Torre del Tint. Els escoltes van ser els primers en ballar Balls de Bastons, l'any 1976, (abans de la fundació de l'Esbart); feien sortides per Setmana Santa, anaven a buscar la Flama del Canigó per Sant Joan, organitzaven la cavalcada de Reis i promocionaven les atxes de barballó, organitzaven campanyes solidàries, restauraven fonts, com la del Castell d'en Boix o la de Ravetó, a Sant Quirze, i també van recuperar les caramelles, per Pasqua. Es van fer càrrec també de l'emblemàtic concurs de grills, granotes i cargols, engegat anys enrere per la parròquia i que van mantenir fins fa pocs anys. Van organitzar la caminada de Lluna Plena i entre sortida i sortida van pujar a molts cims catalans, van participar en diversos campaments sempre tenint en compte els valors del compromís, la natura, el servei, la participació, el voluntariat, l'esperit crític, l'austeritat i el treball en equip. Ells eren els rocaguinardistes que van passar per diversos locals, com el del Carrer Francesc Camprodon i a la Torre del Tint, abans de traslladar-se al local de Can Just, actualment seu del Parc de les Olors de Taradell. Llops, daines, rangers, noies guies, pioners i carabeles i caps. D'una manera o altra generacions de taradellencs han passat per l'Agrupament Escolta Rocaguinarda: el CAU.

 

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2018 pretén ensenyar diverses produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d'una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l'audiovisual ha penetrat en l'etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s'ha servit de l'audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.

Aquest 2018 es projectaran cinquanta-dos films al llarg de quaranta-quatre sessions, que tindran lloc en vint poblacions diferents. A banda de Taradell, Vila-rodona, Torroella de Montgrí, Palamós, Esterri d'Àneu, Puigcerdà, la Terreta (Tremp), Mas de Barberans, Sant Vicenç de Torelló, Cervera, Barcelona, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Cugat Sesgarrigues, Vic, Manlleu, Torelló, Solsona i la Vall d'en Bas.