La Devoció

Sant Sebastià

"Sebastià, segons les hagiografies més populars, era fill de la ciutat de Milà però establert a Narbona. La seva família era devota cristiana i ell s'encomanà d'aquesta religió. L'exercici de militar, dins les tropes romanes, el va dur a ser un dels més brillants soldats. Ben aviat, es va trobar entre la guàrdia del propi emperador Dioclecià.

En temps de persecució de cristians Sebastià va mostrar la màxima benvolença vers els seus germans de fe estalviant-los molts patiments. Igualment, procurava la conversió d'aquells que l'envoltaven.

En els moments més cruents de l'ofensiva contra els cristians, es va descobrir la veritable devoció de Sebastià. L'emperador mateix el va interrogar però en veure que no desistia, va ordenar el martiri del soldat. Amb el cos lligat a un tronc, va ser objectiu de gran quantitat de sagetes llençades per traçuts arquers; tot i que malferit, va sobreviure al martiri.

Sant Sebastià

 

Temps després, recuperat de del turment, es va presentar a l'emperador per recriminar-li la seva actitud davant els cristians. De nou, però, va ser pres i dut al circ de la ciutat on va ser executat un 20 de gener.

La fama de sant Sebastià es va difondre, especialment, després de salvar Roma de la pesta en ser invocada la seva intercessió. D'aquesta manera va esdevenir un dels sants més populars arreu de la cristiandat per ser reclamat en els diversos episodis epidèmics que periòdicament assotaven els pobles i ciutats.

Segons Mn. Antoni Pladevall l'especial consideració taradellenca pel sant és prou antiga i manifestada ja al segle XV quan la població va ser víctima de brots de pesta. Aquesta devoció va comportar la dedicació d'un altar a l'antiga església que, a finals del segle XVI es va convertir en capella de la qual en tenia cura la confraria o gremi dels paraires i teixidors. Aquest col·lectiu procurava el major benestar dels seus associats en cas de malaltia i de mantenir el culte al seu patró al qual dedicaven una digne festa anual.

El relleu anual dels càrrecs de la confraria es realitzava mitjançant una dansa ritual coneguda com el "Ball del Ciri"

 Joan Arimany, historiador

Goigs de Sant Sebastià. 1925
Goigs de Sant Sebastià. 1925

Bibliografia:

  • Coisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodriguez, 1885, v. 1, p. 343-347
  • Pladevall, Antoni. Taradell: passat i present d'un terme i vila d'Osona. [Vic] Eumo ; [Taradell] : Ajuntament de Taradell, 1995, p. 390-393
  • Réau,  Louis. Iconografia del arte cristiano. Barcelona: Serbal, 2002, t. 2 v. 5, p. 193-203
  • Serés, Antoni. “Sant Sebastià”. Dins. Costa. Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Arac Llibres, 2007, p. 63

 

 

Carrer de Sant Sebastià, 82
Carrer de Sant Sebastià, 82
Carrer de Sant Sebastià, 86
Carrer de Sant Sebastià, 86
Altar de Sant Sebastià a l'església de Taradell
Altar de Sant Sebastià a l'església de Taradell
Carrer de Sant Sebastià, 17
Carrer de Sant Sebastià, 17
Sant Sebastià a la Font gran
Sant Sebastià a la Font gran