Filador

Josep Cantal

Josep Cantal havia vist a filar a la seva padrina quan ell era petit. No va ser fins després de la jubilació, quan passejant per El Puig, va veure unes ovelles que pujaven pel Molist i perdien llana. La va anar collint i amb la llana a les mans li va venir a la memòria quan la seva padrina filava. Allà mateix es va posar a filar i va recordar, pas per pas, com es feia. A partir d'aquí ho va començar a fer per afició i fins i tot es va fer un jersei. Totes les eines i utensilis que es necessiten per filar se'ls ha construït ell i més enllà de la pràctica, el secret per filar és tenir paciència.

El filatge és una tècnica que es practicava a casa. La llana era un dels productes més preuats pels vestits i la roba d'abric i durant molt de temps va esdevenir la fibra natural tèxtil més usada a Europa. Les característiques de la llana variaven segons la raça d'ovella, la part de l'animal d'on es treia i de l'edat d'aquest.

Les eines que s'utilitzaven eren el fus, el torçador i l'aspid. Amb el fus, una mena de pal que s'aguantava amb els peus o amb les faldilles de les dones s'anava cargolant el fil. El torçador servia per passar d'un fil a dos, així el gruix era el doble. D'aquesta manera es posaven dos fils que abans havíem cargolat en el fus. Un cop teníem el fil més gruixut s'havien de fer les troques. Aquestes s'aconseguien gràcies a l'aspid, un utensili, de quatre caps, on s'hi anava passant la llana. Abans, la llana s'havia de lligar en dos dels quatre caps perquè no s'escapés. Un cop feta la troca es plega per fer el cabdell. Els cabdells s'aconsegueixen amb les davaneres però també es podien fer amb els dos braços estesos. Un cop tens el cabdell només queda agafar les agulles per fer mitja i començar a fer, per exemple, un jersei. 

Filador