La Verge de Fàtima a Taradell

Dissabte, 01/12/2018

Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, l'església va esdevenir l'eix vertebrador tant de la vida social com cultural del país. Constantment es realitzaven misses, processons, grans celebracions de festivitats religioses, campanyes contra la blasfèmia, etc. El seguiment popular -ja sigui per sincera devoció, fos per quedar bé davant la por del que dirien- era massiu. Un dels actes religiosos més celebrats va ser la visita de la Verge de Fàtima a molts municipis catalans.

La Verge de Fàtima és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria que segons els relats de l'església catòlica va aparèixer sobtadament a tres infants (Jacinta i Francesc Marto i Llúcia de Jesús Santos) a la localitat portuguesa de Fàtima. La primera aparició va ser el 13 de maig del 1917. La verge, amb una resplendent llum, vestida de blanc, coberta amb un mantell amb vores daurades i amb un rosari a les mans, els va demanar que tornessin durant cinc mesos consecutius, el mateix dia i a la mateixa hora, i els va recomanar el rés del rosari. En les següents aparicions els nens van ser testimonis de visions i van rebre diferents revelacions i missatges, alguns dels quals van haver de mantenir en secret. En les dues últimes aparicions, al setembre i octubre del mateix any, la Verge va anunciar la curació d'alguns malalts i l'imminent final de la Primera Guerra mundial, a més d'instar a la perseverança en el rés del rosari i a la construcció d'un temple. Arran d'aquestes visions, aquest indret de Portugal va esdevenir un important punt de pelegrinatge.

El 1950, amb motiu de l'any Sant, es va aprofitar per difondre  aquesta imatge mariana de la Verge de Fàtima per la geografia catalana. A Taradell i va arribar l'octubre de 1950. Enmig d'un clima de devoció popular, aquest visita va durar dos dies, el 14 i 15 d'octubre, i la Verge de Fàtima va recórrer bona part dels carrers del municipi. Va ser un esdeveniment tant gran que la fisonomia del poble va canviar totalment i per uns dies, la grisor de la tristesa de la postguerra va quedar oblidada per una imatge més alegre, participativa i de vius colors. Tal i com s'explica a la revista ‘Taradell' en un número especial publicat el desembre d'aquell mateix any “els taradellencs es bolcaren en cos i ànima a la festa i els carrers del poble foren engalanats esplèndidament, com mai ningú no recorda ni d'abans ni de després”.

L'anunci que la Mare de Déu de Fàtima arribaria a Taradell es va fer el setembre d'aquell mateix any. L'organització d'aquest esdeveniment va remoure gran part de la població. A partir de llavors van començar els preparatius. Molts van assistir a les festes que altres poblacions dedicaven a la Verge Blanca per prendre'n model. A mesura que passaven les setmanes creixia l'entusiasme i en les darreres setmanes, però sobretot en els darrers dies, el poble de Taradell es va convertir en un magnífic jardí. Del bosc van portar feixos, carretades de pins, boixos per fer-ne arcs triomfals i ginebres que van servir per decorar les places i els carrers de la vila. També taulons emblanquinats, parterres, testos amb flors i, en definitiva, ornaments florals de tot tipus. Cada racó del poble “es va convertir en un taller improvisat que va permetre transformar el poble i convertir-lo en un palau. Allà s'hi reunien diverses persones de Taradell per confeccionar roses blanques i blaves, coloms de paper, garlandes, estendards amb simbologia mariana i tota classe d'ornamentacions” recull la revista ‘Taradell'. Les imatges que es conserven d'aquella festa mostren aquesta transformació estètica i la gran gentada que envoltava el pas de la processó religiosa pels diversos indrets del nucli urbà. Del 14 al 15 d'octubre d'aquell 1950, una figura de la Verge de Fàtima, provinent de Santa Eugènia, va ser conduïda per tots els carrers de Taradell, ben engalanats i plens de gent, acompanyada de taradellencs i taradellenques que duien atxes enceses a les mans.

En una època marcada per la religiositat i les seves manifestacions, la visita de la Verge de Fàtima a Taradell va consistir bàsicament en processons, misses i la benedicció dels malalts.

El Grup de Recerca Local de Taradell ha volgut recuperar en un documental les vivències dels taradellencs d'aquells dos dies. El reportatge recull l'opinió d'una de vuit testimonis  (Pilar Herrera, Ramon Montaña, Jaume Miralpeix, Miquel Vilardell, Candi Peipoch, Pepita Pons, Josep Nogué Clotilde Tió) i ofereix imatges i documents per explicar, sobretot a la gent més jove, i per recordar, entre els que ho van viure, com va ser la visita de la Verge de Fàtima a Taradell.