La Fira de Santa Llúcia

Orígen de les fires a Taradell

Taradell va recuperar l'any 1976 la tradicional fira de Santa Llúcia, una fira, que  segons l'historiador Antoni Pladevall i Font que ja s'havia celebrat anteriorment.  Concretament entre els anys 1495 i 1901.

Segons el mateix historiador, la primera notícia sobre les fires a Taradell, i en concret la de Santa Llúcia, la trobem en un Llibre de Batllia dels anys 1495-1511 a l'Arxiu Parroquial, on segons Pladevall hi ha constància que a l'any 1495, en una crida s'obligava als taradellencs a portar animals a una fira per tal que fos més lluïda, i que als forasters  se'ls concedís vuit dies de guiatge i un salconduit per circular lliurement pel terme del Castell de Taradell per tal de poder-hi participar. Esmenta que els administradors  de la Capella cobraven l'arrendament de les taules que es llogaven per posar els productes que es venien. Per tant, la fira ja es celebrava  a Taradell  abans de que es construís la capella, aproximadament a l'any 1547.

En aquella època a Taradell hi havia dues fires. A banda de la de Santa Llúcia, que es celebrava el 15 de desembre, tot i que el dia de la Patrona és i era el 13, i la de Sant Vicenç, el 22 de gener.

En aquells moments a Taradell hi havia 42 famílies al terme i uns 210 habitants. Pladevall explica que hi ha més notícies sobre aquests fires entre el 1547 i el 1561 moment en què es va construir la capella de Santa Llúcia. Don Carles de Vilademany hi va destinar els rèdits de les dues fires per a la seva construcció. Una capella que seguirà sent l'epicentre de la fira, que ja es celebrava en aquest espai des de feia anys i que s'havia convertit en un lloc destinat, en els darrers segles, a parades de roba i utensilis de casa, i als porcs o bestiar porcí que se situava al darrera de la capella i als inicis del carrer Sant Sebastià.Entre 1550 i el 1620 Taradell va tenir un gran creixement passant de 24 a 112 famílies. Aquest fet també va potenciar les fires.

Segons Pladevall, en un article a la revista Taradell de octubre de l'any 1957, la fira de Santa Llúcia, durava tres dies, i el dia principal era el 15 de desembre.

A Taradell, la diada de Santa Llúcia  era festa grossa:  era la festa dels els sastres que la tenien de patrona i dels paraires i teixidors que la tenien com  a copatrona. Els paraires i teixidors ja es reunien  a la capella des  de l segle XVII .

El dia de Santa Llúcia i el dia següent els administradors de la capella llogaven taules per els venedors ambulants i els voltants de l'ermita s'omplien de parades. Els actes  començaven el vespre del dia 13, amb l'arribada dels firaires que marcaven el lloc per posar el bestiar. A la nit, es feia La Gala, una ballada a la plaça Major acompanyada de la llum de les fogueres.

El dia 14, els taradellencs posaven una mena de catifa de palla, de fanals secs o de pellofes de blat de moro en els carrers i places on s'havia d'exposar el bestiar per facilitar la posterior neteja de l'espai a causa dels excrements dels animals. Tot això però, ho acabaven fent servint per adob.

El bestiar es repartia per diferents espais del centre de la vila: els porcs a la Plaça de Santa Llúcia i els seus voltants; els cavalls i les eugues al darrera de la capella; les vaques, bous i vedells a la plaça de les Eres i a l'actual carrer de la Vila i fins al carrer de l'església s'hi ubicaven les ases.

La plaça de les Eres era un nucli important ja que allà s'hi concentraven la majoria d'hostals i tavernes de l'època al municipi. Les fires eren esperades perquè eren dies de festa per a tothom. A part de les transaccions de bestiar, a les parades s'hi podien trobar diferents tipus de robes, mocadors de cap, de farcell, barretines, faixes, llaminadures, coca, mel, torrons, entre d'altres.

L'última fira va tenir lloc l'any 1901. Es va deixar de fer a causa de l'oposició d'un grup de firaires capitanejats per Pecanins d'Olost tal i com explica Mn. Miquel Saurina en el llibre Història de Taradell publicat l'any 1902: «...Sigle XX, se acabaren  les dos fires que hi havia a Taradell....Els mercaders  digueren que'ls convindria més les fires de Vich, per ser-los més fàcil reunir-se per causa del ferrocarril y podrien aprofitar-se de la banca pels cambis, y foren traslladades a Vich». En aquest sentit també trobem un article de La Vanguardia del 25 de gener del 1900 que en parla.

 

L'actual fira de Santa Llúcia

Les ganes però de conservar, i mantenir la capella, va portar a mitjans dels anys 70, a unes veïnes de la plaça, Rosa Molist, Montserrat Rossell i Pepita Camprubí, a crear  la  Comissió de la capella de Santa Llúcia i a fer la fira que porta el mateix nom. L'any 1976 van començar a vendre figures de pessebre, tot i que segons Rosa Molist, tres anys abans, ja venien números per una rifa. D'aquesta manera es va recuperar una renovada fira de Santa Llúcia, que la van gestionar Molist i Camprubí fins que va adquirir una dimensió important i en va cedir la gestió a l'Ajuntament. La fira es al mateix lloc on es feia al segle XVII, i amb un planteig, tot i que diferent, però que té les arrels en aquelles fires de bestiar. La fira només es fa durant un dia, el diumenge més proper al dia 13, i al voltant de la capella hi ha parades de productes de menjar i ornaments nadalencs. També es canten els goigs de la santa, es resa el rosari i,  al captard, es fa un berenar popular al voltant d'una foguera. La fira es complementa amb altres activitats i ha esdevingut una autèntica tradició pels taradellencs.

L'any 2010 el Grup de Recerca Local de Taradell va fer una entrevista davant mateix de la capella a Rosa Molist Clapera i Pepita Camprubí, dues fundadores de la fira i actuals cuidadores de la Capella de Santa Llúcia. L'objectiu era explicar en un vídeo la història de la recuperació d'aquesta fira. L'audiovisual dura uns 4'30 minuts i es que complementa amb fotografies de l'Arxiu Fotogràfic de Taradell i també d'altres fotografies cedides per Miquel Vilardell i Genís Sañé així com d'imatges gravades l'any 2010 durant la missa en honor a Santa Llúcia que es fa cada 13 de desembre que compta amb el res del rosari i el cant dels goigs de Santa Llúcia. 

L'audiovisual pretén recollir i preservar els orígens de la Fira i també serveix de reconeixement a la feina feta durant tots aquest anys per un grup de persones desinteressades que estimen la Capella de Santa Llúcia.

fira santa Llúcia

 

La capella de Santa Llúcia

No es coneix la data exacte de la seva construcció però es situa entre els anys 1547 i 1561. Segons Pladevall, en el llibre Taradell. Passat i present  d'un terme i vila d'Osona la capella es va construir en temps del Senyor de Taradell Carles de Cruïlles i de Vilademany.

La capella sembla que va estar  acabada i amb culte l'any 1556 ja que el rector de la parròquia li assigna unes rendes pel seu manteniment. La capella, es un edifici gòtic tardà, d'una sola nau, amb un absis poligonal, orientat de llevant a ponent, amb coberta a doble vessant i capcer coronat per un campanar d'espadanya, amb finestres geminades d'arc de mig punt on s'ubiquen les campanes. S'accedeix a dins per un portal rectangular d'estil renaixentista, emmarcat per pilastres decorades al basament i als capitells; la llinda també té decoracions i inscripcions al damunt i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. Un òcul a l'absis, una finestra a migdia i una al cor són les úniques obertures que donen il·luminació a l'interior de la capella. L'interior és cobert amb volta de creueria amb claus de volta d'on arrenquen les nervacions. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels seguin el motius que ja tenia la capella antigament. La imatge de Santa Llúcia, que presideix la capella, és una talla moderna feta  al s. XX per l'escultor Josep Ricart.