Èxit en la presentació del documental sobre les telefonistes de Taradell

Dijous 24/01/2019
La comunicació a través del telèfon, des de que aquesta es va inventar, ha format part del dia a dia de les persones i les empreses, esdevenint quelcom essencial per a elles. Durant molts anys les telefonistes van tenir la clau d'aquestes comunicacions i el Grup de Recerca Local de Taradell ha volgut recuperar en un documental, que es va estrenar el passat dissabte, aquest ofici desaparegut i, avui en dia, desconegut. 
 
A Taradell el telèfon va arribar l'any 1916 i fins al 1957 se'n va fer càrrec la família Martí de can Teno.  El 29 de juny de 1957 es va inaugurar una nova central telefònica a Taradell i se'n va fer càrrec Àngel Casademunt i Neus Castells. Ells se'n van fer càrrec fins l'any 1978 quan, amb l'arribada de l'automatització telefònica, desapareixia l'ofici de telefonista a Taradell. El documental, de 27 minuts, recorda a través del testimoni de 12 treballadores en què consistia aquest ofici, les hores i els dies de més feina, els horaris que feien, també algunes anècdotes però sobretot el bon ambient i la complicitat entre les treballadores i els responsables dels Telèfons de Taradell. Com diuen elles mateixes “ una petita gran família”.
 
Es tracta de Margarita Casademunt i Dolors Casademunt Castells, filles dels propietaris i també de Dolors Casademunt Pujols, Isabel Clot, Rosa Clusellas, Assumpta Esquís, Araceli García, Maria Pasqual, Fina Pou, Anna Maria Riera, Maria Rosa Soler i Teresa Vilardell. En el documental fan una descripció de com era el lloc: “una entrada amb dues cabines, una paret amb la finestreta i després els quadres”, que amb el pas dels anys i l'augment del número de telèfons va passar d'1 a 3. Les operadores s'encarregaven de la connexió de les clavilles a la xarxa a les preses corresponents, més senzill si les connexions eren locals i més complicades si les conferències eren a Barcelona o més enllà: “Es feien llargues cues, la gent s'havia d'esperar a fora i a vegades es tallava i havies de tornar a començar”. En els últims anys la feina va augmentar ja que des de Taradell també es van fer càrrec dels telèfons de Santa Eugènia, Sant Bartomeu del Grau i Santa Eulàlia de Riuprimer. Es feien dos torns però el servei telefònic anava les 24 hores del dia ja que la família Casademunt Castells feia de guàrdia per qualsevol urgència. 
 
En el reportatge comenten que “era una feina de gran responsabilitat i estrès, amb moments de molts nervis”, però en hores de menys feina també tenien temps per “anar a veure la Heidi, trucar a la ràdio per demanar cançons o fer bromes pels Sants Innocents” i, encara que ho diuen amb la boca petita, no s'amaguen que “alguna vegada” havíem escoltat”.  El documental es va poder veure dissabte amb una Biblioteca plena en l'acte anual del Grup de Recerca.